Avui Carles Puigdemont ha parlat a Brussel·les. Una intervenció clara i contundent sobre el estat de la qüestió catalana. Demana un pacte històric amb l’estat. Potser és anar una mica massa, però té raó en el fons. La STC amb la retallada del Estatut (2010) ha creat tota aquesta derivada que posa punt final a l’autonomisme. Un Puigdemont eloqüent i precís en la seva declaració, puntualitzant els punt febles de la relació Catalunya-Estat i què segons ell, té solució si es creant les condicions necessàries per el diàleg. Com deia Lord Acton, respecta els governs, mínima credibilitat i màxima responsabilitat. L’Estat s’ha encarregat de desfer la confiança amb la societat catalana, tant la independentista com l’autonomista. Els dèficits crònics en infraestructures, finançament i competències ha arribat un punt que no pot seguir. Criminalitzar el independentisme posar-ho a l’alçada del terrorisme islàmic per part del Estat no permet donar cap crèdit al Estat. La instrumentalització del poder judicial com a eina per destruir el moviment independentisme, això com diu Puigdemont s’ha d’acabar. Hi per fer-ho no cal desmuntar la Constitució, però si cal un pacte històric, diu ell. No deixa de ser significatiu que ahir va parlar amb Yolanda Díaz, i avui hagi comparegut per explicar a tothom el que vol Junts per Catalunya.
PD: Amb el pas de les hores, el discurs del President Puigdemont, és torna més irreal i inassequible per un PSOE que mira de reüll a la dreta extrema i mitjans afins, que son pràcticament tots. Potser el President no va poguer llegir l’article del Toni Soler quan deia: “El què està en joc ara mateix no és la independència, sinó la possibilitat que l’independentisme s’apunti un èxit que tingui conseqüències positives per al mateix moviment, per a la nació i per als seus ciutadans”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada