Carles Puigdemont demana un pacte històric

Avui Carles Puigdemont ha parlat a Brussel·les. Una intervenció clara i contundent sobre el estat de la qüestió catalana. Demana un pacte històric amb l’estat. Potser és anar una mica massa, però té raó en el fons. La STC amb la retallada del Estatut (2010) ha creat tota aquesta derivada que posa punt final a l’autonomisme. Un Puigdemont eloqüent i precís en la seva declaració, puntualitzant els punt febles de la relació Catalunya-Estat i què segons ell, té solució si es creant les condicions necessàries per el diàleg. Com deia Lord Acton, respecta els governs, mínima credibilitat i màxima responsabilitat. L’Estat s’ha encarregat de desfer la confiança amb la societat catalana, tant la independentista com l’autonomista. Els dèficits crònics en infraestructures, finançament i competències ha arribat un punt que no pot seguir. Criminalitzar el independentisme posar-ho a l’alçada del terrorisme islàmic per part del Estat no permet donar cap crèdit al Estat. La instrumentalització del poder judicial com a eina per destruir el moviment independentisme, això com diu Puigdemont s’ha d’acabar. Hi per fer-ho no cal desmuntar la Constitució, però si cal un pacte històric, diu ell. No deixa de ser significatiu que ahir va parlar amb Yolanda Díaz, i avui hagi comparegut per explicar a tothom el que vol Junts per Catalunya.

PD: Amb el pas de les hores, el discurs del President Puigdemont, és torna més irreal i inassequible per un PSOE que mira de reüll a la dreta extrema i mitjans afins, que son pràcticament tots. Potser el President no va poguer llegir l’article del Toni Soler quan deia: “El què està en joc ara mateix no és la independència, sinó la possibilitat que l’independentisme s’apunti un èxit que tingui conseqüències positives per al mateix moviment, per a la nació i per als seus ciutadans”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog