Política i societat

  Madrid ahir capital de Vox, amb cent mil persones manifestant-se contra Catalunya. Hi ha un altre món. Però potser a aquí no entenem el que passa allà. Pot ser tot plegat és una visió unilateral. Potser estem equivocats i ells no. Però, no, Vox és el neofranquisme de tota la vida, és la antipolítica predemocràtica del quaranta anys de franquisme, així que no, no estem tant equivocats perquè per ells, Catalunya, allò de “ tierra entrañable ” també hi ha feixistes, però sembla que Madrid hi ha una bona reserva espiritual d’ànimes que volen venjança eterna. Que la premsa cavernícola segueixi atiant l’odi i el guerracivilisme més groller, viuen un bombolla tòxica sempre pendents de la pàtria, és el seu negoci, i el seu patrimoni i utilitzant la Constitució que s’ha la passarien per el cul, per tal de fer la seva santa voluntat.   

Segons l'OCDE, Espanya és el paradís de la bona vida i on els jubilats viuen molt per sobre de les seves possibilitats, per això aquest organisme que sempre l'encerta en les seves previsions dona al govern la recepta clàssic que ja ens te acostumats. Veient les dades de l'OCDE, Espanya te un PIB/per capità de 28280€. Aquesta xifra és de les mes baixes del països del nostre en torn. Si hi ha països amb  pitjors dades, per exemple, Polònia, Grècia, Portugal, Turquia, Hongria, etc. Trenta vuit països, componen aquest lobby estatal. El seu secretari general des de 2021 és Mathias Cormann, australià, mai ha treballat fora del àmbit de la política. Sembla que els països rics volen que Espanya sigui una mena de parc temàtic de la precarietat i el salaris baixos, oferir turisme de baixa qualitat a la resta de països. Però aquestes receptes ja van ser aplicades amb la crisi del 2008 i les seves conseqüències van ser catastròfiques, per què s'ha entesten a vulgueu-les aplicar-les

  Feijóo descobreix que Puigdemont no és el dimoni que destruirà Espanya! Això si, el PP ha mantingut "contactes indirectes", què vol dir això? Feijóo no ha parlat amb el representat del mal, i si un altre dirigent del PP? I ara resulta que Feijóo li recomana a Puigdemont que faci cas del resultat del Consell de la República on avalaven l'idea de bloquejar la investidura de Sánchez i portar oxigen a les files del PP i Vox. Resulta estrambòtic que el PP avali al Consell de la República, ells que han des legitimat tot el què te a veure amb el Procés! Veure per creure!

  Foment del Treball ho té molt clar, ampliar l'aeroport. El nou projecte passa de 500 a 840 metres passant per l'espai de la Ricarda, un lloc on la vida aquàtica és una quimera. Si la primera vegada no va haver acord, ara amb més del mateix sembla inversemblant que s'aprovi. El problema de base és quina necessitat real hi ha per augmentar els vols des de Barcelona. Què sentit te què a Barcelona arribin 41.639.622 passatgers a l'aeroport al 2022? Al 2019 és va assolir la xifra màxima de 52.688.455. Al 2020, per efecte el Covid-19 la xifra va caure fins els 12.738769. I el 2023 fins al setembre la xifra és de 37.618450*. Encara volem més? Sembla que per Foment encara son pocs passatgers. El problema és que això comporta una alteració dràstica dels habitatges, del preus de lloguers i el encariment dels hotels i de tots els serveis que han de pagar els barcelonins. El beneficis s'ho queden molt pocs i el preu a pagar per la resta de la ciutadania és massa alt. 

  Ajuntament de Barcelona Catalunya ja no és el que era. El clàssic treballar sembla que ara mateix dona molta mandra. Primer al Parlament, ara al Ajuntament de Barcelona, almenys 65 funcionari que podran gaudir-hi. Aquesta mesura Colau i Collboni la van firmar amb els sindicats al conveni del Ajuntament 2021-2024. Esperem que Collboni ara Alcalde en minoria ratifiqui i no aixafi la guitarra els 65 afortunats. 

  Més enllà de la manifestació del Dia de la Hispanitat (abans es deia dia de la raça)  a Barcelona no va lluir massa, tenint en compte que el diumenge 8 ja hi va haver un altre amb el PP al capdavant. Els organitzadors " Convivència Cívica", "Somatemps", "Catalunya Suma" o "España i Catalans", com és veu entitats potents de la societat civil, organitzant un happening anticatalanista i espanyolista. Sobte en la fotografia un manifestant que no sé si vol fer  broma amb Tejero (23-F de 1981) o simplement, és un altre nostàlgic del temps on el franquisme vivia molt tranquil i confiat. En tot cas, no sembla què tingui molt clar el paper de la Constitució. Ells que son la garantia de no sé sap què.

  La imatge sembla la desfilada de l'equip de polo. Molta bandereta, sembla que tothom va carregat de medalles, en tot cas, aquesta "Celebración del día del a Fiesta Nacional" no la fan per mi, sinó per ells. Hi ha tradicions que separen i aquesta és una. Però des de la perspectiva dels poders del Estat -monarquia i exèrcit- és la manera de fer-se visibles. 

  La futura reina d'Espanya, caldrà reforma constitucional, però això ho faran en una tarda PSOE i PP sense cap problema. El cas  és que amb tanta devoció a la Constitució del 78 (cal urgentment una actualització), resulta que la princesa Elionor jura una bandera preconstitucional. I sembla que aquesta anomalia no ha sigut motiu d'una manifestació dels constitucionalistes més rabiosos. L'excusa és que a la Acadèmia militar de Saragossa allà la Constitució s'ha la passen per on volen, son les privilegis dels militars i els seus anacrònics  rituals, com la de la princesa Elionor. 

Els perdedors de les últimes eleccions generals, s'ha reunit a Barcelona, per demanar un No a l'amnistia i que Puigdemont vagi a presó. Sembla poc bagatge  per portar a Barcelona miles de espanyolistes. La guàrdia urbana de Barcelona calcula la manifestació en 50.000 persones. No està malament, però no ha vingut tota Espanya. Tot un festival de presidents de CCAA governades per el PP i Vox també ha fet acte de presència Barcelona, tot el que sigui contra Catalunya -que inclou aquells que no son nacionalistes- sempre és bo per les seves particulars batalles per el poder. Vindre a Catalunya per demonitzar els votants que no voten al PP, sembla una mica massa.    

  Frases com les pronunciades per Ibarra fen analogies imbècils, permet calibrar el que passa a la política nacional. Sembla que aquestes velles glories -és un dir- es transformen en indestriables del pensament més reaccionari i espanyolista. Ibarra té el mèrit de haver fet a la població extremenya funcionaria, el 23,4% de la població, la mitjana espanyola es del 13,2%, a Catalunya el 9,3% (2019). Extremadura segueix a la cua per PIB per càpita , malgrat que porten quaranta anys reben fons estructurals. I malgrat això, l'única obsessió sembla que es Catalunya i la possibilitat d'una amnistia per restablir una certa normalitat en la relació Estat-Catalunya. 

Feijóo es deixa fotografiar amb el seu amic de l'ànima Abascal. Aquesta fotografia expressa perquè Feijóo no ha pogut ser investit president. Ara que ja ha passat el seu fracassat intent al Congrés per recollir vots, excepte, els de Vox, poden tranquil·lament tornar a sortir junts. Ho faran aquest diumenge a Barcelona. No volen l'amnistia, ni el separatistes catalans, ni la llengua catalana ni rés de tot allò que els molesta, i els molesta tot. A la fotografia és veu a Abascal molt més satisfet d'ell mateix que a Feijóo. Ànims per el diumenge!    

  Felip VI i Pedro Sánchez Acte  protocol·lari per començar una nova singladura de cara a la investidura del candidat i president en funcions Pedro Sánchez. Una vegada que Feijóo no va poder culminar la seva missió impossible, ara li toca el torn a l'  avé fènix  de la política nacional. Ho té molt difícil, perquè les forçes nacionalistes catalanes ara volen el tot o rés. Sánchez farà màgia, però inclús ell, també té límits, i això tant ERC com Junts ho saben malgrat la retòrica maximalista d'aquests moments.