Aterratge forçós: Més del mateix

Foment del Treball ho té molt clar, ampliar l'aeroport. El nou projecte passa de 500 a 840 metres passant per l'espai de la Ricarda, un lloc on la vida aquàtica és una quimera. Si la primera vegada no va haver acord, ara amb més del mateix sembla inversemblant que s'aprovi. El problema de base és quina necessitat real hi ha per augmentar els vols des de Barcelona. Què sentit te què a Barcelona arribin 41.639.622 passatgers a l'aeroport al 2022? Al 2019 és va assolir la xifra màxima de 52.688.455. Al 2020, per efecte el Covid-19 la xifra va caure fins els 12.738769. I el 2023 fins al setembre la xifra és de 37.618450*. Encara volem més? Sembla que per Foment encara son pocs passatgers. El problema és que això comporta una alteració dràstica dels habitatges, del preus de lloguers i el encariment dels hotels i de tots els serveis que han de pagar els barcelonins. El beneficis s'ho queden molt pocs i el preu a pagar per la resta de la ciutadania és massa alt.

*https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Transport_i_mobilitat/Transport/Aeroport/p0201.htm (Última consulta, el 24 d'octubre 2023)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog