Salta al contingut principal

Aterratge forçós: Més del mateix

 


Foment del Treball ho té molt clar, ampliar l'aeroport. El nou projecte passa de 500 a 840 metres passant per l'espai de la Ricarda, un lloc on la vida aquàtica és una quimera. Si la primera vegada no va haver acord, ara amb més del mateix sembla inversemblant que s'aprovi. El problema de base és quina necessitat real hi ha per augmentar els vols des de Barcelona. Què sentit te què a Barcelona arribin 41.639.622 passatgers a l'aeroport al 2022? Al 2019 és va assolir la xifra màxima de 52.688.455. Al 2020, per efecte el Covid-19 la xifra va caure fins els 12.738769. I el 2023 fins al setembre la xifra és de 37.618450*. Encara volem més? Sembla que per Foment encara son pocs passatgers. El problema és que això comporta una alteració dràstica dels habitatges, del preus de lloguers i el encariment dels hotels i de tots els serveis que han de pagar els barcelonins. El beneficis s'ho queden molt pocs i el preu a pagar per la resta de la ciutadania és massa alt. 

*https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Transport_i_mobilitat/Transport/Aeroport/p0201.htm (Última consulta, el 24 d'octubre 2023)

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació