Passa al contingut principal

Afinar la maquinaria justiciera

 


Avui a la secció "Pareu màquines" d'Àlex Gutiérrez, diu això del magistrat patriòtic García-Castellón:

"Avui alguns diaris informen que el jutge Manuel García-Castellón –que va salvar Dolores de Cospedal de seure al banc dels acusats a pesar dels àudios filtrats on es podia deduir que la política estava al cas de la caixa B de Bárcenas; que va ser bel•ligerant contra una clínica d’avortaments essent germà del president de Provida; que va ser tresorer de la conservadora Associació Professional de la Magistratura; que va rebutjar citar a declarar el torturador Adolfo Silingo per la seva relació amb les desaparicions massives a l’Argentina; que va conrear una bona relació amb José María Aznar i va ser nomenat poc després magistrat d’enllaç a París tot i tenir un nivell de francès més que discutible segons s’ha publicat; que després va ser enviat a Roma, ja en temps de Rajoy (en tots dos casos, amb sous de sis xifres); que apareixia esmentat en diverses gravacions entre Eduardo Zaplana i Ignacio González (investigats en el cas Lezo) perquè volien dur-lo de tornada a Espanya en considerar que això els beneficiaria; que va exonerar Esperanza Aguirre del cas Púnica; que va facilitar la sortida de presó de l’expresident madrileny Ignacio González al rebaixar-li substancialment la fiança imposada pel magistrat anterior; que va arxivar una de les investigacions contra el rei emèrit; que va arxivar la causa contra el president de Múrcia del PP Pedro Antonio Sánchez dos cops, ja que la seva primera resolució va rebre crítiques de l’Audiència Nacional per incoherències i que també va rebutjar investigar els fosquíssims vincles entre Villarejo i Eduardo Inda– porta ja Puigdemont al Suprem. Ja em perdonaran aquesta monstruositat de context certament poc païble, però és que algunes capçaleres l’obliden."

Això que fa aquest Magistrat no és aplicar la llei, sinó la llei de l'embut, estricta - podria ser prevaricació- amb uns i laxa amb els amics. Com van dir els amics del PP, els tenim molt afinats. I aquest sembla una Stradivarius.  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació