Passa al contingut principal

Afinar la maquinaria justiciera

 


Avui a la secció "Pareu màquines" d'Àlex Gutiérrez, diu això del magistrat patriòtic García-Castellón:

"Avui alguns diaris informen que el jutge Manuel García-Castellón –que va salvar Dolores de Cospedal de seure al banc dels acusats a pesar dels àudios filtrats on es podia deduir que la política estava al cas de la caixa B de Bárcenas; que va ser bel•ligerant contra una clínica d’avortaments essent germà del president de Provida; que va ser tresorer de la conservadora Associació Professional de la Magistratura; que va rebutjar citar a declarar el torturador Adolfo Silingo per la seva relació amb les desaparicions massives a l’Argentina; que va conrear una bona relació amb José María Aznar i va ser nomenat poc després magistrat d’enllaç a París tot i tenir un nivell de francès més que discutible segons s’ha publicat; que després va ser enviat a Roma, ja en temps de Rajoy (en tots dos casos, amb sous de sis xifres); que apareixia esmentat en diverses gravacions entre Eduardo Zaplana i Ignacio González (investigats en el cas Lezo) perquè volien dur-lo de tornada a Espanya en considerar que això els beneficiaria; que va exonerar Esperanza Aguirre del cas Púnica; que va facilitar la sortida de presó de l’expresident madrileny Ignacio González al rebaixar-li substancialment la fiança imposada pel magistrat anterior; que va arxivar una de les investigacions contra el rei emèrit; que va arxivar la causa contra el president de Múrcia del PP Pedro Antonio Sánchez dos cops, ja que la seva primera resolució va rebre crítiques de l’Audiència Nacional per incoherències i que també va rebutjar investigar els fosquíssims vincles entre Villarejo i Eduardo Inda– porta ja Puigdemont al Suprem. Ja em perdonaran aquesta monstruositat de context certament poc païble, però és que algunes capçaleres l’obliden."

Això que fa aquest Magistrat no és aplicar la llei, sinó la llei de l'embut, estricta - podria ser prevaricació- amb uns i laxa amb els amics. Com van dir els amics del PP, els tenim molt afinats. I aquest sembla una Stradivarius.  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació