Passa al contingut principal

Afinar la maquinaria justiciera

 


Avui a la secció "Pareu màquines" d'Àlex Gutiérrez, diu això del magistrat patriòtic García-Castellón:

"Avui alguns diaris informen que el jutge Manuel García-Castellón –que va salvar Dolores de Cospedal de seure al banc dels acusats a pesar dels àudios filtrats on es podia deduir que la política estava al cas de la caixa B de Bárcenas; que va ser bel•ligerant contra una clínica d’avortaments essent germà del president de Provida; que va ser tresorer de la conservadora Associació Professional de la Magistratura; que va rebutjar citar a declarar el torturador Adolfo Silingo per la seva relació amb les desaparicions massives a l’Argentina; que va conrear una bona relació amb José María Aznar i va ser nomenat poc després magistrat d’enllaç a París tot i tenir un nivell de francès més que discutible segons s’ha publicat; que després va ser enviat a Roma, ja en temps de Rajoy (en tots dos casos, amb sous de sis xifres); que apareixia esmentat en diverses gravacions entre Eduardo Zaplana i Ignacio González (investigats en el cas Lezo) perquè volien dur-lo de tornada a Espanya en considerar que això els beneficiaria; que va exonerar Esperanza Aguirre del cas Púnica; que va facilitar la sortida de presó de l’expresident madrileny Ignacio González al rebaixar-li substancialment la fiança imposada pel magistrat anterior; que va arxivar una de les investigacions contra el rei emèrit; que va arxivar la causa contra el president de Múrcia del PP Pedro Antonio Sánchez dos cops, ja que la seva primera resolució va rebre crítiques de l’Audiència Nacional per incoherències i que també va rebutjar investigar els fosquíssims vincles entre Villarejo i Eduardo Inda– porta ja Puigdemont al Suprem. Ja em perdonaran aquesta monstruositat de context certament poc païble, però és que algunes capçaleres l’obliden."

Això que fa aquest Magistrat no és aplicar la llei, sinó la llei de l'embut, estricta - podria ser prevaricació- amb uns i laxa amb els amics. Com van dir els amics del PP, els tenim molt afinats. I aquest sembla una Stradivarius.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.