Salta al contingut principal

Elionor no vol ser republicana

 




El negoci familiar ja te successora. És diu Elionor, princesa, i futura reina sinó canvien molts les coses. Aquests dies s'ha aprofitat la majoria d'edat de la princesa per fer una apologia descarnada de la monarquia. Una monarquia inútil i anacrònica que és aclamada per la dreta extrema perquè per ells, representa el somni de Franco, eliminar del horitzó polític, la república. I la monarquia si va afegir amb entusiasme quan Franco va anomenar el llavors príncep d'Espanya Joan Carles al any 1969. Des de llavors, la monarquia ha estat emparada i blindada per el PSOE i el PP i tots els poders fàctics -exèrcit, judicatura, món empresarial, els serveis secrets, avui CNI-. Ja ho deia Marx parlant de la monarquia: “La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar* ". La monarquia és de fet l'ultima defensa del testament de Franco: la unitat d'Espanya. Per això, la dreta extrema va cridant que es trenca Espanya. De moment, Elionor és la gran esperança blanca perquè així sigui. 






*Carlos Marx. Escritos de Joventud. Trad. Wenceslao Roces, FCE, Mèxic, 1982. Crítica de la filosofia del Derecho de Hegel. (pàg.346)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.