Vicent Andrés Estelles al Congrés

"Així, valorant el que s’ha de valorar en una futurible cap d’estat. Aquesta cita de Jorge Bustos a El Mundo, sobre el fet que la presidenta del Congrés Francina Armengol cités Vicent Andrés Estellés en el seu discurs: “El més vergonyós, les cites naïfs de tres poetes perifèrics perfectament irrellevants [el subratllat és meu] els versos dels quals semblaven extrets del mur d’Instagram d’una influencer jamaicana”." Els perifèrics son:el basc Felipe Juaristi, la gallega Xohana Torres i el valencià Vicent Andrés Estellés. Aquest fragment està extret de la columna d'Àlex Gutiérrez al Ara.cat (1/11/2023)

Sembla que tota la columna Brunete-mediàtica de Madrid, qualsevol autor, sigui escriptor, poeta, artista o intel·lectual- que parli català o basc o gallec, tots ells son sospitosos i per descomptat "irrellevants". Però, per qui és irrellevants? Sembla que Jorge Bustos, que domina aquests idiomes perifèrics, i és un expert el poesia catalana, dona una valoració crítica del poeta Andrés Estellés. Estelles diu: "Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble". 

El poema diu així:

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car dirà la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se’n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament*.

La seva critica te molt de catalanofòbia, però no deu ser l'únic. No cal ser molt geni de la hermètica per  comprendre que la utilització de la Presidenta del Congrés, va anar molt més lluny del que volia expressar el poeta. Perquè el poema que pertany al Llibre de meravelles (1971) tenia un context polític molt diferent. Com la història és recargolada, ara els hereus del franquisme, son el defensor retòrics de la Constitució, sempre i quan, sigui interpretada per ells, esclar.

*https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/842762normalc.html (Últim accés, 2 novembre 2023)