La piulada, està ben pensada. Perquè des de l’estricta lògica, jugar a la loteria és com llançar el diners a la paperera. I malgrat tot, i contra tota lògica, la gent segueix comprant dècims per si de cas. La possibilitat que et toqui la grossa és d’un 0,001%, és a dir, 1 entre 100.000. Dit així, sembla un argument decisiu per deixar de comprar loteria i estalviar aquests diners a la guardiola. Al cap d’un temps tindràs uns diners segurs. Però, la gent no vol parla de probabilitats. Hi ha paraules com intuïció, pressentiment, inspiració, somnis, desig, necessitat de pensar que et pot tocar. I el cas és que hi ha gent que li toca, però malauradament, no és a nosaltres. Hi ha una cosa segura, si no jugues, perquè això és un joc i un negoci, no et tocarà mai. En èpoques de vaques magres la gent juga amb més fervor, psicològicament és millor que toqui sempre fora de la teva ciutat, a poder ser al altre extrem del país, així tens la sensació que tots aquells que coneixes tampoc els a tocat. És un premi de consolació mesquí, però que fa de millor pair que l’altra opció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada