Passa al contingut principal

Junts i el cas Madaula

 


 Junt (sembla una broma) per Catalunya no sap el que vol. Les acusacions de Aurora Madaula en el ple de les dones de la setmana passada, va acusar a companys de files de "violència masclista". No sembla un lloc molt adient, excepte si dones noms i cognoms, i al mateix temps, fas una denuncia a la policia o al jutjat de guàrdia. Perquè una acusació d’aquesta mena, és molt greu i segur que la Sra. Madalua, sap les implicacions que pot tenir. Què la Presidenta del  Parlament, la Sra. Anna Erra de Junt, digui que l’acusadora genèrica, deuria de deixar el seu càrrec, és una reacció poc prometedora. Sembla una mica estrany aquesta invitació. O la Sra. Madaula ha fet un gra massa, i llavors, si que tindria que dimitir per la seva frivolitat, o bé, el grup parlamentari de Junts, s’ho tindria que fer mirar. I malgrat tot, sembla que a Junts hi ha batalletes de segon grau entre les diferents faccions  per el control del poder del partit. Possibilites contra essencialistes. Ja s’ho poden menjar amb patates. Què els partits per la independència estiguin abocats a les divisions internes, què fa Junts amb una taula de negociacions sense convidar a ERC? Encara no sabem aquests de Junts que a la Generalitat hi ha un partit que sempre ha tingut com horitzó la independència? Puigdemont no pot ser un President a l’exili, perquè a Barcelona, ja hi ha un. No m’ha estranya que el PSC estigui pensant en com renovar el despatx del President de la Generalitat en les pròximes eleccions al Parlament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...