Junts i el cas Madaula

Junt (sembla una broma) per Catalunya no sap el que vol. Les acusacions de Aurora Madaula en el ple de les dones de la setmana passada, va acusar a companys de files de "violència masclista". No sembla un lloc molt adient, excepte si dones noms i cognoms, i al mateix temps, fas una denuncia a la policia o al jutjat de guàrdia. Perquè una acusació d’aquesta mena, és molt greu i segur que la Sra. Madalua, sap les implicacions que pot tenir. Què la Presidenta del Parlament, la Sra. Anna Erra de Junt, digui que l’acusadora genèrica, deuria de deixar el seu càrrec, és una reacció poc prometedora. Sembla una mica estrany aquesta invitació. O la Sra. Madaula ha fet un gra massa, i llavors, si que tindria que dimitir per la seva frivolitat, o bé, el grup parlamentari de Junts, s’ho tindria que fer mirar. I malgrat tot, sembla que a Junts hi ha batalletes de segon grau entre les diferents faccions per el control del poder del partit. Possibilites contra essencialistes. Ja s’ho poden menjar amb patates. Què els partits per la independència estiguin abocats a les divisions internes, què fa Junts amb una taula de negociacions sense convidar a ERC? Encara no sabem aquests de Junts que a la Generalitat hi ha un partit que sempre ha tingut com horitzó la independència? Puigdemont no pot ser un President a l’exili, perquè a Barcelona, ja hi ha un. No m’ha estranya que el PSC estigui pensant en com renovar el despatx del President de la Generalitat en les pròximes eleccions al Parlament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog