"En realitat no hi ha res de nou. Ara fa dos anys, la HBO va emetre el documental Salvar al rey, en el qual apareixien tres homes grans, presentats com a exagents del Cesid, que afirmaven ben tranquils: “El rei està totalment implicat en el cop d’estat del 23-F” o “Quan el cop fracassa, una operació de gran intel·ligència fa que el rei passi de ser el motor d’un fracàs a salvador de la democràcia”. (Antoni Bassas, Ara.cat, 3/10/24)
I ara anem el passat, a la biografia de Cambó*, de Borja de Riquer, és pot llegir el següent:
"Finalment, el 13 de setembre Miguel Primo de Rivera va fer públic a Barcelona un manifest en què defensava la necessitat de constituir un directori militar per pacificar Espanya i s'oferia al rei per formar un govern d'homes "rectos, laboriosos y probos". L'endemà, Alfons XIII, que estiuejava a Sant Sebastià, es nega a signar l'ordre de destitució de Primo sol·licitada pel president del govern, García Prieto, cosa que en va propiciar la dimissió. El monarca cridà el general a Madrid i el 15 de setembre li confiava el poder. Un directori militar, integra només per militars i presidit per Primo de Rivera, procedia a declarar l'estat de guerra a tot Espanya, suspenia les garanties constitucionals i imposava una rígida censura de premsa." (pàg.332)
Aquest cop d'Estat (1923), des de d'alt, tenia a veure amb les implicacions dels militars i el paper del rei al desastre militar d' Annual al Marroc (1921). Sembla què el llibre Cercas**, és queda curt. Desitgem que que la veritat suri a la superfície i sapiguem d'una vegada per totes la veritat, perquè la hagiografia del emèrit i la complicitat dels poders estatals, han fet impossible esbrinar-ho.
** Javier Cercas. Anatomia de un instante. Círculo de Lectores. Barcelona, 2009.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada