Política i societat

  Rei Emèrit "En realitat no hi ha res de nou. Ara fa dos anys, la HBO va emetre el documental Salvar al rey , en el qual apareixien tres homes grans, presentats com a exagents del Cesid, que afirmaven ben tranquils: “El rei està totalment implicat en el cop d’estat del 23-F” o “Quan el cop fracassa, una operació de gran intel·ligència fa que el rei passi de ser el motor d’un fracàs a salvador de la democràcia”. (Antoni Bassas, Ara.cat, 3/10/24)  I ara anem el passat, a la biografia de Cambó*, de Borja de Riquer, és pot llegir el següent:  "Finalment, el 13 de setembre Miguel Primo de Rivera va fer públic a Barcelona un manifest en què defensava la necessitat de constituir un directori militar per pacificar Espanya i s'oferia al rei per formar un govern d'homes "rectos, laboriosos y probos". L'endemà, Alfons XIII, que estiuejava a Sant Sebastià, es nega a signar l'ordre de destitució de Primo sol·licitada pel president del govern, García Prieto, cosa...

  Avui fa 40 anys del 23-F. Sortia del institut a Masnou. Anava escoltant la ràdio Cadena-Ser, passant per la Conreria, quan vaig escoltar allò de: “¡Quieto todo el mundo!”. I  tothom va callar. La ràdio i la televisió van ser testimoni del cop d’estat de manual. ¡Todo por la Patria! Allò va canviar el rumb de la democràcia a Espanya, és va escorar definitivament a la dreta i encara seguim així. Com deia al seu article Vicenç Villatoro, hi ha tres espais intocables e immutables: “la monarquia, la unitat d’Espanya (tal com ells l’entenen) i la no revisió del franquisme (que es podia mantenir dins de les estructures de l’Estat)”. Aquests tres pilars son de fet, el llegat de Franco, se li ha fet cas fil per rand, malgrat què en alguns moments, ens havíem oblidat, però quan les coses van amb una direcció prohibida, llavors, surt tota l’artilleria, mediàtica-legal-governamental, per dir “¡A por ellos!”. I així estem, la extrema dreta pot sortir sense avergonyir-se, m...