Política i societat

  23-F (1981) els documents desclassificats*, amb una llei de secrets oficials franquista, encara no derogada, cal preguntar per què? Cap novetat. El llibre de Cercas**, potser és el document de referència. Pel que sembla l’allau de documents sense cap criteri organitzatiu, fa que la seva lectura sigui en extrem farragosa e inútil. Hi ha “documents com aquest” (un esquema que val el que nosaltres volem que valgui):   Sembla una vinyeta d’algun humorista de l’època. Qui ho va fer? Sembla que no hi havia cap fletxa per indicar ideologia franquista! El mateix dia de la desclassificació dels documents, moria Tejero (93 anys) la cara visible del cop d’Estat del 23-F. Condemnat a 30 anys va complir la meitat de la pena. Un tinent coronel de la GC, al cap de la operació per enderrocar el nou règim democràtic. Hi havia d’altres més amunt en l’escalafó militar. Armada, Milans del Bosch i altres militars que enyoraven els vells temps. Mirat amb la perspectiva històrica, devien imaginar ...

  Rei Emèrit "En realitat no hi ha res de nou. Ara fa dos anys, la HBO va emetre el documental Salvar al rey , en el qual apareixien tres homes grans, presentats com a exagents del Cesid, que afirmaven ben tranquils: “El rei està totalment implicat en el cop d’estat del 23-F” o “Quan el cop fracassa, una operació de gran intel·ligència fa que el rei passi de ser el motor d’un fracàs a salvador de la democràcia”. (Antoni Bassas, Ara.cat, 3/10/24)  I ara anem el passat, a la biografia de Cambó*, de Borja de Riquer, és pot llegir el següent:  "Finalment, el 13 de setembre Miguel Primo de Rivera va fer públic a Barcelona un manifest en què defensava la necessitat de constituir un directori militar per pacificar Espanya i s'oferia al rei per formar un govern d'homes "rectos, laboriosos y probos". L'endemà, Alfons XIII, que estiuejava a Sant Sebastià, es nega a signar l'ordre de destitució de Primo sol·licitada pel president del govern, García Prieto, cosa...

  Avui fa 40 anys del 23-F. Sortia del institut a Masnou. Anava escoltant la ràdio Cadena-Ser, passant per la Conreria, quan vaig escoltar allò de: “¡Quieto todo el mundo!”. I  tothom va callar. La ràdio i la televisió van ser testimoni del cop d’estat de manual. ¡Todo por la Patria! Allò va canviar el rumb de la democràcia a Espanya, és va escorar definitivament a la dreta i encara seguim així. Com deia al seu article Vicenç Villatoro, hi ha tres espais intocables e immutables: “la monarquia, la unitat d’Espanya (tal com ells l’entenen) i la no revisió del franquisme (que es podia mantenir dins de les estructures de l’Estat)”. Aquests tres pilars son de fet, el llegat de Franco, se li ha fet cas fil per rand, malgrat què en alguns moments, ens havíem oblidat, però quan les coses van amb una direcció prohibida, llavors, surt tota l’artilleria, mediàtica-legal-governamental, per dir “¡A por ellos!”. I així estem, la extrema dreta pot sortir sense avergonyir-se, m...