Passa al contingut principal

23-F

 


23-F (1981) els documents desclassificats*, amb una llei de secrets oficials franquista, encara no derogada, cal preguntar per què? Cap novetat. El llibre de Cercas**, potser és el document de referència. Pel que sembla l’allau de documents sense cap criteri organitzatiu, fa que la seva lectura sigui en extrem farragosa e inútil. Hi ha “documents com aquest” (un esquema que val el que nosaltres volem que valgui):

 


Sembla una vinyeta d’algun humorista de l’època. Qui ho va fer? Sembla que no hi havia cap fletxa per indicar ideologia franquista!

El mateix dia de la desclassificació dels documents, moria Tejero (93 anys) la cara visible del cop d’Estat del 23-F. Condemnat a 30 anys va complir la meitat de la pena. Un tinent coronel de la GC, al cap de la operació per enderrocar el nou règim democràtic. Hi havia d’altres més amunt en l’escalafó militar. Armada, Milans del Bosch i altres militars que enyoraven els vells temps. Mirat amb la perspectiva històrica, devien imaginar que Juan Carles I donaria l vist i plau al cop, potser Armada devia haver malentès a Joan Carles I. En tot cas, el cop militar no va prosperar, però si va fer canviar el rumb polític. De fet, van aconseguir  uns redits extraordinaris. Desprès la victòria del PSOE, que tenia el recolzament de bona part de la societat, no va fer el que calia fer, una autèntica renovació de tots els òrgans del Estat. No fa fer  cap reforma agrària, imprescindible a Andalusia, ni va establir un règim federal. Però si va impulsar la LOAPA convertint les CCAA en un regne de taifes polític afins, homogeneïtzant la diversitat. 




Plana el paper del CESID, ara CNI. Hi estaven ficats, però pel que sembla no van dir res de les operacions contra el govern de Suárez (el Congrés votava per la substitució de Suárez per Calvo-Sotelo Bustelo (UCD)). Tots els capitans generals no van intervenir, activament, esperaven ordres? No s'ha desclassificat les converses entre els capitans generales i el rei Joan Carles I. Una colla de capitans i comandants –nivells baixos de l’escalafó militar- van ser les actors principals. Els tancs van sortir de nit als carrers de València. La saga Milans del Bosch té acreditada la seva vena colpista. Veure sortir els tancs devia ser una situació inesperada i a la vegada aterradora. La diferència de tractament penitenciari entre els etarres i els colpistes va ser escandalosa. 


PD: La portada del Papus, explica com la societat espanyola, va quedar muda i sense paraules. Cap partit polític va prendre cap iniciativa popular per parar el cop d'Estat. La manifestació posterior, no va tenir cap mèrit.

 

*https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/paginas/desclasificacion-documentos-23f.aspx

**Javier Cercas. Anatomia de un instante. Círculo de Lectores. Barcelona, 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...