23-F (1981) els documents desclassificats*, amb una llei de secrets oficials franquista, encara no derogada, cal preguntar per què? Cap novetat. El llibre de Cercas**, potser és el document de referència. Pel que sembla l’allau de documents sense cap criteri organitzatiu, fa que la seva lectura sigui en extrem farragosa e inútil. Hi ha “documents com aquest” (un esquema que val el que nosaltres volem que valgui):
Sembla una vinyeta d’algun humorista de l’època. Qui ho va fer? Sembla que no hi havia cap fletxa per indicar ideologia franquista!
El mateix dia de la desclassificació dels documents, moria Tejero (93 anys) la cara visible del cop d’Estat del 23-F. Condemnat a 30 anys va complir la meitat de la pena. Un tinent coronel de la GC, al cap de la operació per enderrocar el nou règim democràtic. Hi havia d’altres més amunt en l’escalafó militar. Armada, Milans del Bosch i altres militars que enyoraven els vells temps. Mirat amb la perspectiva històrica, devien imaginar que Juan Carles I donaria l vist i plau al cop, potser Armada devia haver malentès a Joan Carles I. En tot cas, el cop militar no va prosperar, però si va fer canviar el rumb polític. De fet, van aconseguir uns redits extraordinaris. Desprès la victòria del PSOE, que tenia el recolzament de bona part de la societat, no va fer el que calia fer, una autèntica renovació de tots els òrgans del Estat. No fa fer cap reforma agrària, imprescindible a Andalusia, ni va establir un règim federal. Però si va impulsar la LOAPA convertint les CCAA en un regne de taifes polític afins, homogeneïtzant la diversitat.
Plana el paper del CESID, ara CNI. Hi estaven ficats, però pel que sembla no van dir res de les operacions contra el govern de Suárez (el Congrés votava per la substitució de Suárez per Calvo-Sotelo Bustelo (UCD)). Tots els capitans generals no van intervenir, activament, esperaven ordres? No s'ha desclassificat les converses entre els capitans generales i el rei Joan Carles I. Una colla de capitans i comandants –nivells baixos de l’escalafó militar- van ser les actors principals. Els tancs van sortir de nit als carrers de València. La saga Milans del Bosch té acreditada la seva vena colpista. Veure sortir els tancs devia ser una situació inesperada i a la vegada aterradora. La diferència de tractament penitenciari entre els etarres i els colpistes va ser escandalosa.
PD: La portada del Papus, explica com la societat espanyola, va quedar muda i sense paraules. Cap partit polític va prendre cap iniciativa popular per parar el cop d'Estat. La manifestació posterior, no va tenir cap mèrit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada