Avui fa 49 anys que va morir el cabdill Franco (1892-1975). I malgrat el temps passat, sembla que Franco i el que representa, la patrimonialització del poder, no s'ha esvaït. Espanya té una fundació del dictador que mai ha estat censurada. És com si a Alemanya hi hagués una fundació Hitler. Però sembla que els temps canvien, la memòria és curta i els dictadors estan de moda. Ara, tant el PP com Vox son els hereus directes. Antics socialistes, han vist la llum, i parlen dels perills de trencar Espanya. A València Mazón posa un ex militar per la reconstrucció desprès de la DANA. Darrera de les files del PP o Vox, surten a la llum, noms i cognoms de l'era franquista, encara és d'hora què s'hagi fet una crítica de l'era del terror (1939-1975). Molts panegiristes parlen de Franco com si ells hagués estat un demòcrata avant lettre. Però, el pitjor és la seva herència què encara no ha mort.
Joan Brossa
Final !
—Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!—
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa,
Una abraçada, amor, i alcem la copa*!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada