Per fi arriba el Congrés que fa massa temps estem esperant. ERC se la juga en un debat per el lideratge d'una formació que des del escàndol dels cartells de Maragall, no ha sapigut redreçar-se. Mentre Junts, segueix jugant la carta Puigdemont, a ERC, no sap ben bé a qui han de triar per portar a bon port un programa d'esquerra i nacional. Les tírries entre candidats -Junqueras i Rovira- ha generat diferents candidatures, és allò tant propi de les esquerres, les psicopatologies de les petites diferències, on tothom vol desmarcar-se del altre per aparentar no se sap què.
Les enquestes son avui una font de malsons per els analistes que veuen com la gent diu una cosa i desprès fa un altre cosa. Junqueras i el seu estil sacerdotal, cada vegada més insofrible vol seguir endavant d'ERC. Ell era "alguna cosa dins del partit", mentre es fabricava els cartells i desprès hi havia una caixa B, i encara no se sap qui és el cervell de l'Anoia, tot sent el President del Partit! El descrèdit de la formació que liderava la Generalitat, ara mateix necessita, un canvi de rumb, noves cares i no els que estaven al darrera dels líders avui cremats. Hi ha possibilitats que el partit poguí fracturar en altres formacions, això només pot beneficiar al PSC. Veurem com acaba aquest Congrés que arriba massa tard, perquè no van volen entomar una crisi que arrossegant fa massa temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada