Un Barça de 125 anys!

El present i el futur

Els que tenim una edat, hem vist com el Barça s'ha transformat. Els dirigents passen, el jugador, almenys alguns, son recordats en la memòria dels aficionats, i amb victòries i derrotes, s'ha fet història. Ahir faltava un nom, Leo Messi. Potser el van assessorar malament. La seva absència denota que la seva marxa no s'ha resolt. Hi ha noms, però objectivament, Messi és sens dubte el millor jugador de la història del Barça. Un mite vivent. que ahir no va anar a la cita de l'aniversari. I si, té un culpable, i es diu Joan Laporta. Passaran els anys i Laporta serà un nom més a la llista de Presidents del club -una llista amb personatges estrambòtics-, però a Messi serà recordat, si més no, per les seves estadístiques que possiblement, costarà de superar. El Barça encara el futur amb incerteses (econòmiques), però disposa d'un planter de joves jugadors amb projecció de futur. Però el futbol actual -un negoci global que mou milions- no vol temps, sinó espectacle. El Barça és un sentiment i això fa que els seu triomfs i derrotes sigui viscuda amb intensitat, però cal recordar que es un joc. Si, durant molt de temps el Barca va ser més que un club, avui simplement és l'equip dels nostres sentiments.

Enhorabona per l' aniversari!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Desnonar a un iman a Salt

L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN. Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Més informació

La culpa és teva !

Hi ha jutges patriotes aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog