Salta al contingut principal

Fora les piscines de les presons !

 





Escoltant a l’Orriols, t’ha dones de la barra i desimboltura en que deixa anar mentides de l'alçada d’un campanar! Per exemple, segons ella, el Departament d’Educació dona instrucció precises per adoctrinar els nens/nes. Per ella és escàndols que els instituts hi hagi pancartes de suport per Palestina!

Ella no és racista, però impugna tot el model ideològic del islam, anava a dir com tothom, però segons ella, aquest model s’ha infiltrat per tota arreu. Caldria preguntar quants partits polítics o moviments socials, es presenten a Ripoll o qualsevol altre lloc de Catalunya amb signes de identitat islàmica? La resposta és cap, llavors, com pot infiltrar-se aquesta ideologia? 

Diu Orriols, que han de ser els pares qui determinin les creences dels seus fills. El seu adoctrinament és bo si és dels seus. Segons ella, les presons son uns hotels de luxe per els delinqüents estrangers. Ha posat xifres del que costa una persona que compleix condemnà a Espanya. La xifra que donava és de 32000 € per persona ingressada a centres penitenciaris. Ricard Ustrell li ha preguntat d'on sortia aquesta xifra, però Orriols no ha sapigut donar la tecla adequada. Semblava que tots els empresonats han escollit anar directament a la presó/hotel. 

 No li agrada l’idea de rehabilitació. Si pogués ser s'ho tindrien que pagar ells. Aquesta mena de reivindicació punitiva sempre te adeptes. La pena de mort seria una passa endavant.




Vox i Aliança catalana és diferencia per què Aliança vol la independència. Però, com no queda gens clar, més enllà de paraules buides. Legalitat paral•lela? Prioritzar l’eix nacional sense entendre l’eix ideològic és fer volar coloms.

He deixat per últim, la perla cultivada és la moció de censura, que segons ella, anava a dir que és il·legal, perquè els que la presenten son "quatre ressentits", què deuen representar els ciutadans de Ripoll, i titllar de cop d'estat, és una hipèrbole del seu tarannà gens democràtic.


https://www.ine.es/

https://www.acaip.es/images/docs/190614_prisiones_espanolas_europa.pdf

https://ficp.es/wp-content/uploads/2016/11/Guti%C3%A9rrez-Gallardo-Cu%C3%A1nto-vale-un-preso-en-Espa%C3%B1a.pdf

https://www.interior.gob.es/opencms/pdf/archivos-y-documentacion/ documentacion-y-publicaciones/publicaciones-descargables/instituciones-penitenciarias/ La_extranjeria_en_prision_PVK_126220478_web.pdf  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.