Passa al contingut principal

Parlem de la immigració

 



La immigració suma o no suma*? Això és preguntaven personalitats com Mas-Colell i Miquel Puig. Una constatació som 8 milions, "però ni un més fins que no hàgim proveït aquesta població dels serveis públics que necessita i fins que no hàgim estat capaços de proporcionar bons llocs de treball per a tothom” (Miquel Puig). Salvador Cardús entra en el debat, i afegeix una dimensió social:  1)"impacta en els serveis públics com l’escola i la sanitat. O en la demanda d’habitatge." 2)per les formes de vida que comparteixen un mateix territori però que són viscudes des de coordenades temporals i de socialització que suposen mons completament aïllats, si no incompatibles." Cardús posa exemples d'aquestes formes de vida, no exclusives dels immigrants: " Parlo de models de relació amb violència entre pares i fills que recorden els de fa setanta anys aquí, parlo de patrons de concertació matrimonial forçats per la família, parlo de pautes de dominació despòtica dins la parella, parlo de sistemes autoritaris de control religiós...”

Cardús lamenta -amb raó-, que Catalunya no té eines ni econòmiques ni jurídiques per fer front a la immigració, perquè estem en una "dependència política colonial" del Estat espanyol, i és lamenta, de no posar èmfasi al problema migratori que ens afecta a tothom, especialment a Catalunya. Així l'article de Blanca Garcés Mascarellas* dona una dada que hauria de fer pensar en aquest problema: ". Si l’any 2023 la població nascuda a l’estranger al conjunt d’Espanya representa un 17,7%, aquest percentatge a Catalunya arriba al 22,5%. Entre els joves nascuts entre 1986 i 1995, estem parlant d’un 40%. Si fóssim un país, Catalunya ocuparia la quarta posició en el rànquing mundial de països amb més immigració, després d’Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà."

I perquè passa això, precisament a Catalunya? La resposta és ". En el cas de Catalunya, tal com ens recorda el demògraf Andreu Domingo, la immigració és fruit d’una economia i una demografia que històricament han depès (i de forma creixent) de noves arribades. En poques paraules: tenim la immigració que generem." (Blanca Garcés) El problema és que es genera exclusió, una de les raons fonamentals és que les Administracions, no han fet res per afrontar els reptes d'aquesta immigració, mitjançant un augment dels serveis públics, especialment, l'habitatge. Blanca Garcés es pregunta que pot canviar aquest model, que en la seva opinió és insostenible. Les solucions no vindran al parer d'ella per el traspàs de competències del Estat a la Generalitat, i dona tres raons: " perquè el traspàs –i tenim experiències anteriors– serà sobretot un traspàs de gestió; perquè la majoria dels que arriben ho fan com a turistes i sense necessitat de visat (em refereixo a la immigració llatinoamericana), per tant, fora dels mecanismes de gestió migratòria pròpiament dits, i sobretot perquè les causes estructurals es mantindrien intactes. La selecció dels migrants no canvia la demanda del mercat laboral."

Estem en condicions de canviar tot aquest model estructural econòmic? Posa un exemple paradigmàtic: Per posar un exemple més petit i extrem: "¿tindria sentit que Almeria es plantegés un altre model migratori, vivint fonamentalment d’un sector agroindustrial famolenc de treballadors immigrants precaritzats? Curiosament, els necessiten però no els volen."

L'Estat és capaç redreçar aquesta deriva? La funció redistributiva és una peça clau del sistema, però és veu sotmesa a prova amb aquests fluxos migratoris i no sempre queda clar quins beneficis per la societat te l'arriba de migrants. L'escassetat de recursos, genera dinàmiques que l'extrema dreta està atiant per generar rebuig en amplies capes de la societat, perquè és genera una competència per els recursos limitats.

Això implica la necessitat d'un debat obert, amb propostes a mig i llarg termini, sobre quin model volem per la nostre societat. No podem tenir creixement continu i a l'hora no voler la immigració. Cal escollir, i per descomptat, la immigració no és culpar-la de tots els mals de les nostres societats. No podem culpar a l'últim que arriba de tot el que s'ha fet malament durant dècades.


*https://www.ara.cat/opinio/catalunya-immigrants-sumen_129_ 5252376.html

*https://www.ara.cat/opinio/catalunya-immigracio-ja-no-suma_129_ 5265094.html

https://www.ara.cat/opinio/mes-menys-immigracio_129_5267541.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

Les imprudències dels Edwards John Smith de torn!

  Una imatge impactant sobre els efectes del temporal a les balears (DANA). El que sobta d'aquesta imatge és que malgrat els avisos del temporal a la mar, aquest vaixells esportius, no van anar a ports segurs per minimitzar les conseqüències. Aquests velers porten tota mena de instruments per detectar els temporals, no calia estar pendent dels homes del temps a les TV, però per imprudència o fatxenderia no han fet cas de les alertes. Potser s'ho poden permetre i no els importa les reparacions, però diu poc del seu seny.