Els fantasmes tornen a sortit de dia: Manel Bustos

Ahir al Congrés, amb la Comissió de Investigació sobre la guerra bruta a Catalunya (els seus polítics), tant Cospedal com Alicia Sánchez-Camacho, van negar que els àudios fossin reals. A més Sánchez-Camacho es va presentar com a víctima, perquè ha dit que és presentava "com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat." (Ara.cat, 24/3/25)

En tots aquests afers, hi ha una constant còsmica: negar la realitat fins el esgotament. Tant s'ha val si les proves contradiuen el que diuen. Pel que sembla no te res a dir sobre la xerrada a la Camarga*. Son tant mentides que volen creure's les seves mentides.

En el cas de Manel Bustos, a l'entrevista amb Josep Cuní** li va preguntar si tenia a veure amb els casos de corrupció que finalment el va condemnar, la seva resposta mirant fixament a la càmera, va ser un rotund: "no tinc res a veure". Va mentir descaradament al periodista i sobretot a la ciutadania que el mirava per TV.

*https://www.elnacional.cat/ca/politica/exdirector-metodo-3-acusa-sanchez-camacho-ordenar-gravacio-camarga_782349_102.html

** No he pogut trobar la data de l'entrevista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Desnonar a un iman a Salt

L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN. Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Més informació

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog