Ahir al Congrés, amb la Comissió de Investigació sobre la guerra bruta a Catalunya (els seus polítics), tant Cospedal com Alicia Sánchez-Camacho, van negar que els àudios fossin reals. A més Sánchez-Camacho es va presentar com a víctima, perquè ha dit que és presentava "com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat." (Ara.cat, 24/3/25)
En tots aquests afers, hi ha una constant còsmica: negar la realitat fins el esgotament. Tant s'ha val si les proves contradiuen el que diuen. Pel que sembla no te res a dir sobre la xerrada a la Camarga*. Son tant mentides que volen creure's les seves mentides.
En el cas de Manel Bustos, a l'entrevista amb Josep Cuní** li va preguntar si tenia a veure amb els casos de corrupció que finalment el va condemnar, la seva resposta mirant fixament a la càmera, va ser un rotund: "no tinc res a veure". Va mentir descaradament al periodista i sobretot a la ciutadania que el mirava per TV.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada