Salta al contingut principal

Què fem amb aquests nois i noia?

 



Noticies com aquestes deixen sense massa opció a la retòrica. De moment, caldrà esbrinar els fets. Malauradament, l'autòpsia ja dirà moltes coses. En el terreny legal, cal tenir en compte la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. La presumpció de innocència existeix.

Si vivien en un pis, no estaven en règim tancat i això volia dir que la seva perspectiva de futur no era dolenta. Però, " segons les primeres informacions, la dona hauria estat asfixiada amb un cinturó i copejada fins a la mort, a falta de conèixer els resultats de l'autòpsia, que faran els forenses de l'Institut de Medicina Legal (IML)*." Dos nois de catorze anys i una noia de disset van fugir desprès del fet amb l'automòbil de la víctima María Belén Cortés Flor (35 anys). Quan passa successos com aquests una onada infantil de revenja sacseja la societat, atiada per les baixes passions i la manipulació mediàtica. 

Què s'ha de fer en aquests casos? Perquè amb aquestes edats, hi ha tanta ràbia? A Catalunya és fa servir un algoritme per determinar el grau de perillositat o possibles reincidències. De fet, no ho sap ningú, algoritme inclòs. La Llei diu: Artículo 1. Declaración general.

1. Esta Ley se aplicará para exigir la responsabilidad de las personas mayores de catorce años y menores de dieciocho por la comisión de hechos tipificados como delitos o faltas en el Código Penal o las leyes penales especiales.

2. Las personas a las que se aplique la presente Ley gozarán de todos los derechos reconocidos en la Constitución y en el ordenamiento jurídico, particularmente en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, así como en la Convención sobre los Derechos del Niño de 20 de noviembre de 1989 y en todas aquellas normas sobre protección de menores contenidas en los Tratados válidamente celebrados por España.


Les solucions imperfectes consisteixen en detectar  precoçment deficiències socials,  econòmiques, psicològiques. No hi ha finals feliços garantits. Segurament, arran d'aquest maleït succés, els educadors tindran que treballar en parelles. El mal que s'ha fet no pot ensorrar la feina ben feta de tanta gent inclosos els menors que si volen un altre oportunitat i els seus educadors i les Institucions.


*https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/tres-menores-asesinan-trabajadora-social-casa-tutelada-badajoz_1377407102.html (Consulta, 11/3/25)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.