Passa al contingut principal

Què fem amb aquests nois i noia?

 



Noticies com aquestes deixen sense massa opció a la retòrica. De moment, caldrà esbrinar els fets. Malauradament, l'autòpsia ja dirà moltes coses. En el terreny legal, cal tenir en compte la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. La presumpció de innocència existeix.

Si vivien en un pis, no estaven en règim tancat i això volia dir que la seva perspectiva de futur no era dolenta. Però, " segons les primeres informacions, la dona hauria estat asfixiada amb un cinturó i copejada fins a la mort, a falta de conèixer els resultats de l'autòpsia, que faran els forenses de l'Institut de Medicina Legal (IML)*." Dos nois de catorze anys i una noia de disset van fugir desprès del fet amb l'automòbil de la víctima María Belén Cortés Flor (35 anys). Quan passa successos com aquests una onada infantil de revenja sacseja la societat, atiada per les baixes passions i la manipulació mediàtica. 

Què s'ha de fer en aquests casos? Perquè amb aquestes edats, hi ha tanta ràbia? A Catalunya és fa servir un algoritme per determinar el grau de perillositat o possibles reincidències. De fet, no ho sap ningú, algoritme inclòs. La Llei diu: Artículo 1. Declaración general.

1. Esta Ley se aplicará para exigir la responsabilidad de las personas mayores de catorce años y menores de dieciocho por la comisión de hechos tipificados como delitos o faltas en el Código Penal o las leyes penales especiales.

2. Las personas a las que se aplique la presente Ley gozarán de todos los derechos reconocidos en la Constitución y en el ordenamiento jurídico, particularmente en la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, así como en la Convención sobre los Derechos del Niño de 20 de noviembre de 1989 y en todas aquellas normas sobre protección de menores contenidas en los Tratados válidamente celebrados por España.


Les solucions imperfectes consisteixen en detectar  precoçment deficiències socials,  econòmiques, psicològiques. No hi ha finals feliços garantits. Segurament, arran d'aquest maleït succés, els educadors tindran que treballar en parelles. El mal que s'ha fet no pot ensorrar la feina ben feta de tanta gent inclosos els menors que si volen un altre oportunitat i els seus educadors i les Institucions.


*https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/tres-menores-asesinan-trabajadora-social-casa-tutelada-badajoz_1377407102.html (Consulta, 11/3/25)



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació