080 Barcelona Fashion (en català si us plau !)

Desfilada de moda, perquè et puguis emocionar! Negoci*, artesania i mercaderia és el que s'ofereix amb aquestes festes de promoció. Hi han coses que no canvien mai, per exemple, les models en "mode superant l'anorèxia". Sembla que el debat és estèril, perquè malgrat el que s'ha dit, la dictadura de les talles son inflexibles.

Qui vol anar a la moda? Hi ha declaracions que son expressió de l'alliberament de les dones: " Oferim el que creiem que una dona es pot posar, és la nostra filosofia. Noies fresques, netes, amb els cabells molls, molt natural, una imatge de xiringuito de platja. A més, l'espai de la universitat és molt especial*."

Sembla que estan parlant d'una barbie, que encara no ha vist la pel·lícula! El masclisme de les declaracions no deixa de ser sorprenent. Però, cal passar de la moda per guanyar un estil. Pel que sembla aquest estil és el teu! Qui compra aquests models ? Les nois fresques i netes?

*https://www.modaes.com/entorno/el-empleo-en-la-industria-de-la-moda-cae-en-marzo-y-mantiene-su-descenso-interanual-en-el-22

*https://www.ara.cat/estiu/moda-negoci-sha-gestionar-tal_1_2990165.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

La culpa és teva !

Hi ha jutges patriotes aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

Més informació

Desnonar a un iman a Salt

L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN. Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog