Salta al contingut principal

La culpa de tot la tens tu!

 



Ja hem començat l'estiu, i això vol dir començar amb noticies que omplen espai els mitjans, com per exemple al Ara.cat. Tot és catastròfic pel medi ambient. Sense dubte, segur que la gespa artificial no és bona, però tampoc molt altres coses. Segur que la gespa artificial provoca càncer, això com a mínim! Hi ha un vena romàntica que voldria tindrà totes les comoditats a les quals no volem renunciar i a la vegada exalten l'entorn com si fos una natura primigènia acabada de fer. Posar en risc la biodiversitat és el que passa amb la desforestació sistemàtica de l'Amazònia o les selves de Borneo o l'Àfrica equatorial. Tots els problemes insolubles -per falta de voluntat política internacional- es traslladen a l'individu que té que fer front  a una muntanya de deures, mentre que els Estats no assumeixen cap. L'arcàdia no va existir mai, però sembla que hi ha molts que imaginàriament la volen receptar -a títol individual-,  a falta de solucions  globals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.