Salta al contingut principal

Feijóo no veu cap canvi climàtic

 



El presumpte estadista hispànic, Feijóo, ha anunciat la bona nova que farà que Espanya ja no hagi focs forestals. La idea revolucionaria no és cap pla integral per reduir la massa forestal, els ajuts els agricultors i ramades perquè millorin les seves terres i el bèstia. Ni ajuts per netejar boscos. Res d'això, això que ho faci un altre o millor, que no ho faci ningú. El que ell vol, té tota la pinta d'haver sigut parit per Vox, de posar geolocalitzador els piròmans. Això vol dir, modificar el CP. En el seu article 351 diu: "Los que provocaren un incendio que comporte un peligro para la vida o integridad física de las personas, serán castigados con la pena de prisión de diez a veinte años. Los Jueces o Tribunales podrán imponer la pena inferior en grado atendidas la menor entidad del peligro causado y las demás circunstancias del hecho." 

L'article 351 cal posar-ho en relació amb el Artícle 266. Diu:

"1. Será castigado con la pena de prisión de uno a tres años el que cometiere los daños previstos en el apartado 1 del artículo 263 mediante incendio, o provocando explosiones, o utilizando cualquier otro medio de similar potencia destructiva o que genere un riesgo relevante de explosión o de causación de otros daños de especial gravedad, o poniendo en peligro la vida o la integridad de las personas."

De tot plegat es desprèn que seran els Jutges qui valoraran els fets per determinar el seu grau de perillositat i possibles responsabilitats. Sembla que Feijóo no s'ha llegit el CP. Però tot aquest fum -no vol ser un acudit-, vol minimitzar el canvi climàtic que segon Vox no existeix. Per cert, Abascal s'ha esfumat en tota aquesta crisi, de fet la seva incompetència és catastròfica -tampoc vol ser un acudit-.  Feijóo serà recordat per ser el màxim avalador d'un inconscient com és Carlos Mazón, President de la CCAA de Valencia.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.