Salta al contingut principal

Foc a Espanya

 


La fotografia expressa el que esta passant a Espanya. Una onada de incendis està arrasant moltes CCAA. Tres víctimes mortals dona fe de la virulència del foc i del perill de les tasques dels bombers. I mentre el terreny queda reduït a cendra, els polítics aprofiten per les seves lluites partidistes. PP i PSOE es tiren els plats pel cap en un exercici miserable i mesquí. Oscar Puente posant l'accent en les absències mentre els dirigents del PP acusen al govern de falta d'ajuda.

Aquests incendis tenen la seva generació en el canvi climàtic, malgrat que molts dirigents del PP no volen admetre-ho per no incomodar a Vox. En les tasques de incendis els bombers son els que saben que s'ha de fet i els polítics haurien de fer-los cas. Perquè els servidors públics que son els bomber fan una tasca extremadament perillosa, la mort de dos de les víctimes, testifica el perill mentre ajudaven en les tasques per apagar els focs. Unes temperatures impossibles, un terreny sec i qualsevol espurna o la ma directe del home, poden acusar aquesta devastació enorme. 


PD: Els noms de les víctimes eren Jaime Aparicio (37 anys)  Vidales i Abel Ramos, de 35 anys, ambdos, voluntaris del incendi que crema entre Zamora i Lleó. La tercera víctima era de Tres Cantos (Madrid) quan intentava salvar uns cavalls.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.