Salta al contingut principal

La Vuelta i Gaza

 



"Durant aquest dimecres han mort a la Franja almenys 67 persones, segons informa la cadena Al-Jazeera citant fonts hospitalàries. D'aquestes, 38 han mort a la capital assetjada, sotmesa a constants bombardejos aeris i d’artilleria. A més, com a mínim onze de les víctimes mortals han estat assassinades mentre estaven esperant rebre assistència humanitària." (Ara.cat, 3/9/25)


Mentre veiem a la TV1 el final de La Vuelta a Bilbao, a Gaza morien 67 persones a causa de les forçes d'ocupació israelianes. La organització va fer que el recorregut s'ha acabés abans d'arribar al lloc previst, tres kilòmetres abans.  Una multitud esperava a la arribada, pel que sembla hi havia més gent de la prevista. Davant d'aquesta situació -amb bon criteri- de perill per els ciclistes, s'ha aturat abans. Tot plegat caldria preguntar-se perquè al Giro o el Tour no s'ha vist res semblant? 

El organitzador no tindrien que haver convidat a l'equip israelià. En el seu lloc podrien haver convidat altres equips, per exemple, el Kern Farma o Euskaltel-Euskadi, per posar dos equips espanyols. El propietari del equip Israel-Premier Tech, s'ha expressat favorable a Netanyahu i la seva política a Gaza. Per cert, a Haaretz, la noticia ocupa un petit espai en la seva pàgina web.

PD: Els diners son immaculats, sigui que vinguin d'Israel, dels Emirats Àrabs, Bahrain, Kazakhstan, pel que sembla ningú pregunta d'on surten!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.