Passa al contingut principal

Causa General a Jordi Pujol

 


La Sagrada Família





Família Criminal


Avui comença un macro judici contra el ex President Pujol. La justícia ha necessitat dotze anys de investigacions exhaustives, per arribar finalment, anava a dir, feliçment, a aquest judici. Han pintat a la família Pujol d’un clan criminal. A Madrid els agrada sang i fetge.  I l’AN, una anomalia molt normalitzada del sistema judicial espanyol, trampolí per arribar al Everest judicial, el TS. Fa dotze anys el ex President Pujol va afirmar que tenia diners a Andorra, producte d’una deixa del seu avi. Quants cops Hisenda no ha fet regularitzacions per aquells que s’havien oblidat de declarar-ho?. Fins el rei emèrit ha passat per aquest mecanisme tant bondadós amb el evasors fiscals !

Tenir tant poder, durant tants anys, fa inevitable que els favors, les recomanacions, mirar a un altre lloc, aprofitar-se del nom, la cobdícia del que poden, la falta de control e inspecció, genera una atmosfera que fa que tothom li sembli normal fer el que no hauria de ser, però que malgrat tot, és fa, és segueix fent i més que probablement es seguiran fent, quan és barreja assumpte privats sota el paraigües o coartades publiques. 

La salut del ex President Pujol i la seva edat fan que aquest judici sigui un auto de fe contra el catalanisme. Perquè si tot plegat és perquè no va declarar-ho, llavors, estem davant d’una caça de bruixes. Eternitzar procediments judicials, dona fer que això és un ajust de comptes contra el polític català més important desprès de la llarga nit de la dictadura. El seu “peix al cova” és el seu llegat. També la seva maledicció. Gràcies a ell, Aznar va aprendre català a la intimitat. González va escoltar que existia Catalunya. Tots dos l’odiaven tant com el necessitaven i ell és feia estimar, saben la modèstia de les seves demandes. Sabia una mica de historia, Prat de la Riba, Cambó, Macià, Companys, per saber que des de Madrid –centre de poder-, Catalunya és una pedra (gran) a la sabata del centralisme.  Ara pel que sembla li volen fer pagar amb una exhibició pornogràfica del seu estat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...