Salta al contingut principal

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona




"Des de principis d'any i fins al 31 d'octubre, els Mossos d'Esquadra han instruït 14.455 denúncies relacionades amb la violència masclista. Amb aquestes xifres, la policia preveu tancar l'any amb un volum de casos similar al de l'any passat (17.160)*."

Com en anys anteriors, el delicte més freqüent (37%) són els maltractaments en l'àmbit de la llar seguits de les amenaces (20,2%). En tercer lloc, el 17% de les denúncies que han instruït els Mossos són per trencaments de condemna, és a dir, per incomplir les mesures judicials de protecció com ara ordres d'allunyament. Finalment, el 7,2% de denúncies corresponen a la violència física o psíquica habitual en l'àmbit de la família*."

Víctimes mortals por violència de gènere. Sèrie 1999-2024.




En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, estem davant d'un repte enorme. Des de 1999 al 2024, el número de víctimes mortals per violència de gènere ha estat 1514. Si comparen les víctimes d'ETA van ser 850. Llavors, el terrorisme es van convertir en prioritat per l'Estat. Però simultàniament, la violència masclista ha estat molt superior, i malgrat tot, Estat no ha vist cap amenaça aquesta violència estructural contra les dones. Això implica un dèficit greu en la percepció del que vol dir violència contra les dones. Avui, Vox i companyia menystenen les denuncies i la gravetat d'aquesta violència. Una cultura masclista emparada en les xarxes socials o en consignes de l'ultradreta que minimitzant o criminalitzen a les dones, fa que en ple segle XXI s'hagi de lluitar per qüestions que haurien de tenir consensos amples a tota la societat. Una recepta clau és la independència econòmica de la dona i per descomptat, una xarxa familiar que recolzi a la possible víctima i una defensa decidida del Estat i les seves institucions. Massa sovint veiem Sentències incomprensibles contra les dones. Generen alarma i sobretot desànim en les víctimes. Potser, un curs urgent els advocats perquè s'ho facin mirar en el menyspreu contra la dona. L'exercici d'escarni a la víctima, la agressivitat en els encaraments i els judicis bolcant tot la mala baba contra  qui ha estat víctima de violació o agressió sexual o maltractament físic o verbal, hauria de donar un toc d'alerta les Col·legis d'Advocats i per descomptat, més rigor en el Magistrat o Jutges davant de demostracions d'odi contra les dones que s'ha atrevit a donar el pas de la denuncia.  

*https://www.ara.cat/societat/justicia/dades-desmunten-mite-denuncies-falses-nomes-0-0005-ho-son_1_5571834.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...