Salta al contingut principal

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona




"Des de principis d'any i fins al 31 d'octubre, els Mossos d'Esquadra han instruït 14.455 denúncies relacionades amb la violència masclista. Amb aquestes xifres, la policia preveu tancar l'any amb un volum de casos similar al de l'any passat (17.160)*."

Com en anys anteriors, el delicte més freqüent (37%) són els maltractaments en l'àmbit de la llar seguits de les amenaces (20,2%). En tercer lloc, el 17% de les denúncies que han instruït els Mossos són per trencaments de condemna, és a dir, per incomplir les mesures judicials de protecció com ara ordres d'allunyament. Finalment, el 7,2% de denúncies corresponen a la violència física o psíquica habitual en l'àmbit de la família*."

Víctimes mortals por violència de gènere. Sèrie 1999-2024.




En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, estem davant d'un repte enorme. Des de 1999 al 2024, el número de víctimes mortals per violència de gènere ha estat 1514. Si comparen les víctimes d'ETA van ser 850. Llavors, el terrorisme es van convertir en prioritat per l'Estat. Però simultàniament, la violència masclista ha estat molt superior, i malgrat tot, Estat no ha vist cap amenaça aquesta violència estructural contra les dones. Això implica un dèficit greu en la percepció del que vol dir violència contra les dones. Avui, Vox i companyia menystenen les denuncies i la gravetat d'aquesta violència. Una cultura masclista emparada en les xarxes socials o en consignes de l'ultradreta que minimitzant o criminalitzen a les dones, fa que en ple segle XXI s'hagi de lluitar per qüestions que haurien de tenir consensos amples a tota la societat. Una recepta clau és la independència econòmica de la dona i per descomptat, una xarxa familiar que recolzi a la possible víctima i una defensa decidida del Estat i les seves institucions. Massa sovint veiem Sentències incomprensibles contra les dones. Generen alarma i sobretot desànim en les víctimes. Potser, un curs urgent els advocats perquè s'ho facin mirar en el menyspreu contra la dona. L'exercici d'escarni a la víctima, la agressivitat en els encaraments i els judicis bolcant tot la mala baba contra  qui ha estat víctima de violació o agressió sexual o maltractament físic o verbal, hauria de donar un toc d'alerta les Col·legis d'Advocats i per descomptat, més rigor en el Magistrat o Jutges davant de demostracions d'odi contra les dones que s'ha atrevit a donar el pas de la denuncia.  

*https://www.ara.cat/societat/justicia/dades-desmunten-mite-denuncies-falses-nomes-0-0005-ho-son_1_5571834.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.