Passa al contingut principal

Els bancs neden amb milions que ningú veu per enlloc

 


Sembla que la macroeconomia marxa molt bé per els de sempre. Però jo cada dia veig gent regirant les escombraries per treure qualsevol cosa, sigui ferralla, roba, o ves a saber què. Aquesta noticia de la "gran banca", un oligopoli descarat, permet comprendre perquè tenim una rentabilitat per deixar els diners els bancs, amb una mitjana d'un 1%. 

Amb la crisi bancaria (2009) l'Estat va dilapidar a prop de 64.000 milions d'euros. " Segons càlculs del 2020, 43.225 milions estarien perduts, un 73% dels ajuts públics aportats. El balanç publicat pel FROB el mateix any resumeix que l'Estat espanyol hauria invertit al sector financer 56.545 milions entre capital i productes híbrids, i 2.326 milions en garanties, només recuperant-ne 5.917 milions, un 10%*."

Per descomptat, els bancs no pensen retornar cap euro a l'Estat. Els bancs son màquines de fer diners. Els seus accionistes -els majoritaris- veuen un radiant futur en l'horitzó, però per la gent del carrer, aquestes exhibicions de fatxenderia financera, amb desnonaments records, "segons dades recollides pel Consell General del Poder Judicial, els primers 6 mesos d'aquest 2024 es van fer 3.961 llançaments judicials. És gairebé el doble de desnonaments amb ordre judicial de les que s'han fet a Andalusia, que ocupa la segona posició al rànquing amb 2.205, en el mateix període de temps**."

Els bancs, desprès de l'operació OPA, ens deixa amb la sensació que no fan la pretesa funció per la qual han estat creades, donar crèdits a les empreses i les famílies, sinó projectar-se com entitats amb un afany d'especulació invertint en la compra d'actius d'altres empreses per la seva diversificació. Saben els bancs que si hi ha un d'alta baix, sempre anirem tots corrents a rescatar-los, ja ho vam fer última vegada, i el precedent es converteix en llei (per ells).


*https://ca.wikipedia.org/wiki/Rescat_bancari_espanyol

https://www.ara.cat/economia/decada-d-rescat-fet-mida-als-bancs_1_4392506.html

https://elpais.com/economia/2018/11/23/actualidad/1542988908_882663.html

** https://www.3cat.cat/3catinfo/el-mapa-dels-desnonaments-catalunya-es-on-nhi-ha-mes-la-majoria-en-pisos-llogats/noticia/3322162/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...