Salta al contingut principal

Els bancs neden amb milions que ningú veu per enlloc

 


Sembla que la macroeconomia marxa molt bé per els de sempre. Però jo cada dia veig gent regirant les escombraries per treure qualsevol cosa, sigui ferralla, roba, o ves a saber què. Aquesta noticia de la "gran banca", un oligopoli descarat, permet comprendre perquè tenim una rentabilitat per deixar els diners els bancs, amb una mitjana d'un 1%. 

Amb la crisi bancaria (2009) l'Estat va dilapidar a prop de 64.000 milions d'euros. " Segons càlculs del 2020, 43.225 milions estarien perduts, un 73% dels ajuts públics aportats. El balanç publicat pel FROB el mateix any resumeix que l'Estat espanyol hauria invertit al sector financer 56.545 milions entre capital i productes híbrids, i 2.326 milions en garanties, només recuperant-ne 5.917 milions, un 10%*."

Per descomptat, els bancs no pensen retornar cap euro a l'Estat. Els bancs son màquines de fer diners. Els seus accionistes -els majoritaris- veuen un radiant futur en l'horitzó, però per la gent del carrer, aquestes exhibicions de fatxenderia financera, amb desnonaments records, "segons dades recollides pel Consell General del Poder Judicial, els primers 6 mesos d'aquest 2024 es van fer 3.961 llançaments judicials. És gairebé el doble de desnonaments amb ordre judicial de les que s'han fet a Andalusia, que ocupa la segona posició al rànquing amb 2.205, en el mateix període de temps**."

Els bancs, desprès de l'operació OPA, ens deixa amb la sensació que no fan la pretesa funció per la qual han estat creades, donar crèdits a les empreses i les famílies, sinó projectar-se com entitats amb un afany d'especulació invertint en la compra d'actius d'altres empreses per la seva diversificació. Saben els bancs que si hi ha un d'alta baix, sempre anirem tots corrents a rescatar-los, ja ho vam fer última vegada, i el precedent es converteix en llei (per ells).


*https://ca.wikipedia.org/wiki/Rescat_bancari_espanyol

https://www.ara.cat/economia/decada-d-rescat-fet-mida-als-bancs_1_4392506.html

https://elpais.com/economia/2018/11/23/actualidad/1542988908_882663.html

** https://www.3cat.cat/3catinfo/el-mapa-dels-desnonaments-catalunya-es-on-nhi-ha-mes-la-majoria-en-pisos-llogats/noticia/3322162/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.