A Espanya tot gira en torn a la STS contra el Fiscal General. Amb un temps record, una setmana, ja es té el veredicte: Culpable. Cap novetat. Hi ha dos vots particulars. Encara s’ha d’esperar a l’aparició de la Sentència. I tot, dins de l’atmosfera dels 50 anys de la mort del tirà Franco. El problema actual de la judicatura (AN, TS i TC) és que s’han prestat massa alegrement a agrair els seus patrocinadors la pujada en l'escalafó judicial. La seva independència s’ha vist massa mediatitzada. Pel que sembla Madrid és un ecosistema on la dreta i extrema dreta té moltíssim poder, especialment, en l’econòmic, mediàtic, institucional i judicial. Lleis que no s’ha aplicant, per exemple, Llei d’Amnistia, dona idea fins a quin punt la cúpula judicial se sent impune creant un estat dins del estat. L’exemple paradigmàtic de la Sentència del Procés, va donar idea de la facilitat que tenen per doblegar les interpretacions legals. Lamela o Marchena, donen la pauta per interpretacions esbiaixades ratllant la prevaricació pura i dura. Hem passat d’un presumpte cas de frau à Hisenda a la destitució d’un FGE. Dos realitats paral•leles, però que gràcies al entramat que existeix a Madrid, s’ha pogut fer caure no el presumpte defraudador, sinó al FG perquè segons el TS va ser ell qui va filtrar la noticia. Pel que sembla al no haver la prova material, ha tirat d’indicis, i aquest és que el FG pertany al Govern de Pedro Sánchez, enèmic número un d’Espanya.
* A la vinyeta apareix el jutge Marchena llevant el braç del guanyador d'aquest combat tant desigual, amb Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d'Ayuso, ha sigut ell, qui va inventar-se tota aquesta història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada