Salta al contingut principal

Amarga victòria del PP

 




Avançar eleccions per millorar resultats no esta sent una bona idea. El candidat del PP i President de la CCAA, Jorge Azcón, ha guanyat les eleccions, al preu que tindrà que pactar amb Vox. Sembla impensable que el PP tracti de sondejar al PSOE per la seva abstenció en el cas dels Pressupostos. La immigració suma un 13,95%, la mitjana nacional és del 18,5%. A Catalunya és del 18% (2024). 

Quin ha guanyat ha estat Vox. No cal fer res, únicament, amenaçar amb els discursos de la por, sobre immigració, drets de les minories, és suficient, perquè molta gent, especialment, jove, s'assenti atreta per aquests discursos d'odi. Potser son els signes dels nous temps. Però si algú pensa, que resoldran els problemes, habitatge, reducció de la pobresa, salaris dignes, respecta per l'estat de dret, llavors, ja pot asseure's tranquil·lament, perquè ells això no ho faran mai. De fet, com Vox és un partit anti-constitucionalista, volia fer desaparèixer les CCAA, especialment, les històriques. 

I unes paraules per les esquerres, son molt pocs i a més mal avinguts, la psicopatologia de les petites diferències segueix perdurant quan l'únic sensat seria unir-se, però això sembla impossible, prefereixen la seva autodestrucció que lluitar junts contra l'onada feixista i de dreta extrema que amenaça el futur polític espanyol.
  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.