Salta al contingut principal

Cas Ábalos (I.I)

 



La segona invitada estrella era Jessica Rodríguez, parella fuges d’Ábalos entre 2018 i el 2019. Ha arribat al Tribunal com si volgués portar un burka, la mascareta l’ha portat tot el matí, mentre esperava el seu torn per declarar.

El TS ha volgut respectar la seva imatge, perquè les càmeres no l’han enfocat. Ella ha dit què Ábalos no volia divorciar-se entre fos ministre, i ella no volia aquesta situació, “i ho van deixar”. Un punt controvertit és el pis del passeig de la Castellana a Madrid on vivia, segons ella, la mala consciencia del seu amic/amant va fet què li deixes el pis. Jessica Rodríguez, “va ser contractada per Ineco i Tragsate –dues empreses publiques- i va estar cobrant sense anar a treballar”. Ella ha dit: “Cobrava i estava a l’espera que Joseba o Koldo em diguessin qè havia de fer”. A la declaració de Joseba García, havia negat que fos el seu responsable, “era un company de feina”. Sembla que Joseba García era alguna cosa més que un simple correu de Koldo.

Un gir inesperat s’ha produït quan l’advocar d’Ábalos ha atacat a Jessica Rodríguez:

-“¿És cert que vostè es dedica a la prostitució?”. L’advocat, Marino Turiel, ha reformulat la pregunta:

-“Rebia una contraprestació econòmica a canvi de sexe?

-Soc dentista i estic col•legiada.” Una resposta que ha tallat anar per aquest fil. Però la pregunta anterior, ha quedat en l’ambient del Tribunal. Pel que sembla, no treballava de dentista quan va estar amb el Ábalos.


Joseba García, el germà de Koldo, ha tenir fins a vuit entrevistes amb Aldama, segons la GC aquestes reunions “eren per repartir-se diners”. Sembla que Joseba li va comprar un cotxe a Aldama. L’explicació és confusa, perquè Aldama no li va reintegrar els diners que devia costar el cotxe, però desprès diu “vaig haver de desfer-me del vehicle com si fos ferralla”. És a dir, Aldama no va tenir el cotxe, i Joseba és va desfer d’un cotxe, algú li va dir que ho fes?

Joseba, aquestes alçades queda clar que tenia un paper molt actiu en aquesta xarxa d’aprofitats, va poder viatjar per dos cops a la República Dominicana. Segons la Fiscalia, la raó dels viatges eren recollir diners que “desprès Aldama entregaria a Koldo i Ábalos”. Qui era els que donaven sobre tant alegrament? A la crònica no és diu. La coartada de Joseba, és que va anar allà per negocis i aprofitant el viatge per conèixer una noia del país. Recollia el sobre i arribant a Espanya li donava al xofer d’Aldama. Segons ell, no s’havia que hi havia. 




També ha declarat el fill de l’exministre, Víctor Ábalos. Segons ell, la situació econòmica de la família és precària i ell li ha ajudat en el que ha pogut. Quin valor testimonial podia tenir? Tenia que incriminar al seu pare?

Amb del inici dels testimonis s’han llegit els escrits de Francina Armengol, que era presidenta de les Illes Balears i Ángel Víctor Torres, també ell, president de les Illes Canàries i ara és ministre de Política Territorial. Armengol ha negat cap implicació en la compra de mascaretes, “mai vaig rebre ordre o pressió per efectuar cap contracte”. Ángel Víctor Torres  ha admés que coneixia que l'empresa “Soluciones de Gestión” – l’empresa que esta el centre de la trama-, va ser una “referència positiva” i assegura que va fer seguiment de l’expedient, no ell no va fer res per “beneficiar l’empresa”. 

Aquesta “referencia positiva” no sé exactament que vol dir, i obre nous camps d’exploració prospectiva. Tots aquests testimonis, han consumit deu hores, quantes mentides s’han explicat? 


https://www.ara.cat/politica/engega-judici-cas-koldo-compra-mascaretes-endollisme-favors-politics_1_5695982.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...