Salta al contingut principal

Cas Ábalos (I.I)

 



La segona invitada estrella era Jessica Rodríguez, parella fuges d’Ábalos entre 2018 i el 2019. Ha arribat al Tribunal com si volgués portar un burka, la mascareta l’ha portat tot el matí, mentre esperava el seu torn per declarar.

El TS ha volgut respectar la seva imatge, perquè les càmeres no l’han enfocat. Ella ha dit què Ábalos no volia divorciar-se entre fos ministre, i ella no volia aquesta situació, “i ho van deixar”. Un punt controvertit és el pis del passeig de la Castellana a Madrid on vivia, segons ella, la mala consciencia del seu amic/amant va fet què li deixes el pis. Jessica Rodríguez, “va ser contractada per Ineco i Tragsate –dues empreses publiques- i va estar cobrant sense anar a treballar”. Ella ha dit: “Cobrava i estava a l’espera que Joseba o Koldo em diguessin qè havia de fer”. A la declaració de Joseba García, havia negat que fos el seu responsable, “era un company de feina”. Sembla que Joseba García era alguna cosa més que un simple correu de Koldo.

Un gir inesperat s’ha produït quan l’advocar d’Ábalos ha atacat a Jessica Rodríguez:

-“¿És cert que vostè es dedica a la prostitució?”. L’advocat, Marino Turiel, ha reformulat la pregunta:

-“Rebia una contraprestació econòmica a canvi de sexe?

-Soc dentista i estic col•legiada.” Una resposta que ha tallat anar per aquest fil. Però la pregunta anterior, ha quedat en l’ambient del Tribunal. Pel que sembla, no treballava de dentista quan va estar amb el Ábalos.


Joseba García, el germà de Koldo, ha tenir fins a vuit entrevistes amb Aldama, segons la GC aquestes reunions “eren per repartir-se diners”. Sembla que Joseba li va comprar un cotxe a Aldama. L’explicació és confusa, perquè Aldama no li va reintegrar els diners que devia costar el cotxe, però desprès diu “vaig haver de desfer-me del vehicle com si fos ferralla”. És a dir, Aldama no va tenir el cotxe, i Joseba és va desfer d’un cotxe, algú li va dir que ho fes?

Joseba, aquestes alçades queda clar que tenia un paper molt actiu en aquesta xarxa d’aprofitats, va poder viatjar per dos cops a la República Dominicana. Segons la Fiscalia, la raó dels viatges eren recollir diners que “desprès Aldama entregaria a Koldo i Ábalos”. Qui era els que donaven sobre tant alegrament? A la crònica no és diu. La coartada de Joseba, és que va anar allà per negocis i aprofitant el viatge per conèixer una noia del país. Recollia el sobre i arribant a Espanya li donava al xofer d’Aldama. Segons ell, no s’havia que hi havia. 




També ha declarat el fill de l’exministre, Víctor Ábalos. Segons ell, la situació econòmica de la família és precària i ell li ha ajudat en el que ha pogut. Quin valor testimonial podia tenir? Tenia que incriminar al seu pare?

Amb del inici dels testimonis s’han llegit els escrits de Francina Armengol, que era presidenta de les Illes Balears i Ángel Víctor Torres, també ell, president de les Illes Canàries i ara és ministre de Política Territorial. Armengol ha negat cap implicació en la compra de mascaretes, “mai vaig rebre ordre o pressió per efectuar cap contracte”. Ángel Víctor Torres  ha admés que coneixia que l'empresa “Soluciones de Gestión” – l’empresa que esta el centre de la trama-, va ser una “referència positiva” i assegura que va fer seguiment de l’expedient, no ell no va fer res per “beneficiar l’empresa”. 

Aquesta “referencia positiva” no sé exactament que vol dir, i obre nous camps d’exploració prospectiva. Tots aquests testimonis, han consumit deu hores, quantes mentides s’han explicat? 


https://www.ara.cat/politica/engega-judici-cas-koldo-compra-mascaretes-endollisme-favors-politics_1_5695982.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.