Salta al contingut principal

Cas Ábalos (III)

 III

 


Avui ha estat el tercer de judici. Avui hi havia d’invitada Carmen Pano. Tant en a l’AN con durant la fase d’instrucció al Suprem i la comissió d’investigació del Senat, ha reiterat que ella va anar dos cops a la seu del PSOE per “portar bosses de diners a petició  de Víctor de Aldama”. Les bosses de diners semblaven l’aportació d’un garrepa a l’hora de gratar-se la butxaca, perquè segon la molt eficient Carmen Pano, va contar els diners amb un total de 90.000 euros en “dues entregues el mes d’octubre del 2020”. A l’hora de precisar a qui li donava la bossa, la descripció es fa una mica borrosa. Sembla que el 45.000 euros de la primera entrega va passar per diferents mans, un tal “Claudio Rivas, un soci d’Aldama” que li va transferir a un banc perquè la Sra. Pano pogues retirar els diners i “portar-los al despatx d’Aldama”. Com Aldama és un empresari amb molta feina, va demanar a la bondadosa Carmen Pano si li podía fer “el favor de portar-los a la seu del PSOE”. 

La segona entrega, hi ha més dubtes, sobre el procés d’entrega dels diners. Aquesta vegada un tal Lolo, “treballador o amic de Claudio Rivas”, va portar els diners a casa de l’empresari, encara no sé quina empresa té. No va contar els diners, imaginava que hi havia 45.000 euros. Ella els va dur al despatx d’Aldama. Va rebre la trucada d’Aldama molt emprenyat, perquè segons ell, li faltaven 10.000 euros. Aquesta última descripció de la segona entrega ha trigat moltíssim a sortir a la llum.

Aquests personatge dignes d’un cameo de Torrente, son tots ells molt dubtosos, i amb els diners –pocs-semblen o molt cobdiciosos o molt ximples o potser totes dues. 

En un acte digna de tragèdia grega, Carmen Pano, com si fos un pelican, treu del seu conte del Banc Santander 10.000 euros. Per què ho fa, per una bondat infinita o perquè ha escoltat una veu que ve de la consciencia que li diu que faci una acció digne de la bona samaritana que és ella? El cas, és que Aldama li demana que torni a portar els diners a la seu del PSOE. Ella molt digne ha dit: “és l’última vegada que faig aquest tipus de favors”. La Sala segur ha quedat impressionada per la bondat de Carmen.

Aquest empresaris, pel que és veu tenen xofer, Álvaro Gallego. La declaració de Gallego no ha estat en sintonia. Un clàssic jo dic i l’altre diu, Posava en dubte la declaració de Carmen Pano.

Havia que clarificar els diners. Bitllets de 50 i també de 100 euros. La bossa “era de plàstic blanca, que estava dins d’una bossa de cartó”.  Sembla que no hi havia massa glamur. Una cartera de mà hauria estat una mica millor, i si tenia que ser una bossa, perquè no una del Corte Inglés? Tot plegat massa cutre i molt poc professional.

Segons Carmen Pano, aquests pocs diners, “era per aconseguir la llicència d’operadora d’hidrocarburs” a l’empresa Villafuel. Malgrat tot, l’empresa va aconseguir la llicència, dos anys desprès, “amb Ábalos fora del consell de ministres”. A la seu del PSOE  es declaren nets com una patena. 



Per aconseguir la llicència “és van reunir el desembre del 2020 al ministeri d’Indústria”. El cotxe anava ple, “Carmen Pano, Claudio Rivas i dos enginyers de Còrdova”.Segons Álvaro Gallego va dir que ell va conduir el cotxe, no els va deixar a la porta sinó “a les proximitats”, sembla que no volien cridar l’atenció. Però Carmen Pano, ha dit que qui conduïa no era el xofer, si no Claudio Rivas. Rivas ha dit que finalment, no va anar, perquè eren “massa gent”.  

 

https://www.ara.cat/politica/d-surten-bosses-diners-psoe-contradiccions-l-empresaria-diu-portar_1_5702378.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...