Salta al contingut principal

Cas Ábalos (XI)

 


Avui era el torn de l’ex ministre de Transports, José Luis Ábalos, què resumit així el seu cas: “Un cas mediàtic jutjat fa temps amb una condemna clara*”. Ábalos porta cinc mesis a la presó de Soto del Real, temps suficient per preparar-se i defensar la seva innocència en el cas de les mascaretes. Contestant les preguntes del fiscal, ha carregat contra Aldama perquè “No fa sinó aprofundir en la farsa i en la impostura permanent”. 

Una prova de càrrec era els 94.800 euros trobats per la GC d’origen desconegut. La resposta d’Ábalos ha estat: “Aquesta és tota la prova contra mi. És el que han trobat de tants milions que diuen que m'he emportat", ha protestat Ábalos. "Com més milions, més exigible és la localització dels diners", ha afegit. "¿Un ingrés en efectiu de 500 euros al mes de mitjana és el gran cas de corrupció de les mascaretes? M'han trobat 94.000 euros perquè no hi ha hagut manera de trobar res més. S'hi poden esforçar, no trobaran res", ha reblat amb ironia. I ha arremès contra el "biaix permanent" de la Guàrdia Civil.

De fet, no sembla què 94.000 euros sigui la proba definitiva, perquè la quantitat és ridícula o els ha amagat força bé durant tant de temps. Ha negat que parlés de xistorres com va declarar Koldo García. A causat al fiscal de no preguntar a Aldama per els pagaments de 10.000 euros que li feia.

Un altre rèmora en el cas, és el paper de la seva ex dona, Jéssica Rodríguez i els sous que cobrava per no anar a treballar. Segons Ábalos, ha estat coaccionada per dir el que ha dit, sense cap proba. L’altre cas, Claudia Montes, ha respost contundentment el següent: "No vaig parlar amb ningú perquè la contractessin, en absolut", ha dit.

Sobre les mascaretes, ha negat cap irregularitat. Ha assegurat que no va parlar amb Aldama, malgrat que va anar al Ministeri, sense detallar massa que feia.

I sobre el rescat d’Air Europa, i el préstec, en plena pandemia i una nota de premsa s’ha desmarcat: "No hi ha intervenció meva, ni tan sols la idea va ser meva". 


*https://www.ara.cat/politica/abalos-declara-avui-judici-pel-cas-mante-preso_1_5726501.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.