Salta al contingut principal

Dos anys d'instrucció i ara li retiren el passaport!

 



El jutge Peinado ha retirat el passaport a Begoña Gómez i l’envia a judici. Per què Peinado no està a l’AN o el TS? Què esperen per portar-lo a l’alta Magistratura?

La mesura de retirada de passaport fa que no poguí viatjar a l’estranger, perquè deixaria a Pedro Sánchez sol a La Moncloa i el bon jutja és preocupa per el matrimoni Sánchez-Gómez. Ha apuntat el jutge que podria fugir amb l’ajuda inestimable de les escortes de la policia. La seva hipòtesi és que vol fugir del país, deixant a Sánchez més sol que un mussol.

I desprès les acusacions. Hi ha un reguitzell de delicte tipificats al CP: “delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis en el sector privat, apropiació indeguda i malversació de fons públics. També vol jutjar la seva assessora, Cristina Álvarez, pels mateixos delictes, i l’empresari Juan Carlos Barrabés per tràfic d’influències i corrupció en els negocis en el sector privat.” (Ara.cat. 21/6/25)

Tot el què té aquest eminent jurista son sospites, especialment, perquè l’ara acusada és la dona del President del Govern, Pedro Sánchez. A més l’acusació popular Hazte Oír, aquesta organització tant curosa amb la presumpció d’innocència i lluitadora com cap per els drets humans, demana per Begoña Gómez una pena de 24 anys de presó. Ja es veu que la pena no pot ser més alta perquè cridaria massa l’atenció. Ací, tot l’excepcional es torna normalíssim, gràcies a un jutja que porta dos anys investigant a la Sra. Gómez. Per cert, les aportacions històriques: “Les conductes que provenen de palaus presidencials, com aquest supòsit, semblen més pròpies de règims absolutistes, per sort ja oblidats en el temps al nostre Estat”. I en aquest punt creu que, en tot cas, s’hauria de “remuntar al regnat de Ferran VII” (Ara.cat. 21/6/26). No cal dir, que el jutge parla des de el fanatisme més estret i delirant. Per això fan tard els que han de promoure al jutge Peinado a l’elit judicial. Recorden perquè van ser expulsats de la carrera judicial Baltasar Garzón o Elpidio José Silva Pacheco, per prevaricació. No cal patir per l’il·lustre jutge Peinado.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...