Salta al contingut principal

Dos anys d'instrucció i ara li retiren el passaport!

 



El jutge Peinado ha retirat el passaport a Begoña Gómez i l’envia a judici. Per què Peinado no està a l’AN o el TS? Què esperen per portar-lo a l’alta Magistratura?

La mesura de retirada de passaport fa que no poguí viatjar a l’estranger, perquè deixaria a Pedro Sánchez sol a La Moncloa i el bon jutja és preocupa per el matrimoni Sánchez-Gómez. Ha apuntat el jutge que podria fugir amb l’ajuda inestimable de les escortes de la policia. La seva hipòtesi és que vol fugir del país, deixant a Sánchez més sol que un mussol.

I desprès les acusacions. Hi ha un reguitzell de delicte tipificats al CP: “delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis en el sector privat, apropiació indeguda i malversació de fons públics. També vol jutjar la seva assessora, Cristina Álvarez, pels mateixos delictes, i l’empresari Juan Carlos Barrabés per tràfic d’influències i corrupció en els negocis en el sector privat.” (Ara.cat. 21/6/25)

Tot el què té aquest eminent jurista son sospites, especialment, perquè l’ara acusada és la dona del President del Govern, Pedro Sánchez. A més l’acusació popular Hazte Oír, aquesta organització tant curosa amb la presumpció d’innocència i lluitadora com cap per els drets humans, demana per Begoña Gómez una pena de 24 anys de presó. Ja es veu que la pena no pot ser més alta perquè cridaria massa l’atenció. Ací, tot l’excepcional es torna normalíssim, gràcies a un jutja que porta dos anys investigant a la Sra. Gómez. Per cert, les aportacions històriques: “Les conductes que provenen de palaus presidencials, com aquest supòsit, semblen més pròpies de règims absolutistes, per sort ja oblidats en el temps al nostre Estat”. I en aquest punt creu que, en tot cas, s’hauria de “remuntar al regnat de Ferran VII” (Ara.cat. 21/6/26). No cal dir, que el jutge parla des de el fanatisme més estret i delirant. Per això fan tard els que han de promoure al jutge Peinado a l’elit judicial. Recorden perquè van ser expulsats de la carrera judicial Baltasar Garzón o Elpidio José Silva Pacheco, per prevaricació. No cal patir per l’il·lustre jutge Peinado.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.