Salta al contingut principal

Maten un menor a Barcelona!

 


Hi ha línies vermelles, diu Trapero, parlant de l'últim cas d'assassinat d'un menor a Barcelona -desconeixen la identitat-. Ha promès portar els culpables davant de la justícia. Armes de foc, bandes llatines (?), rituals de iniciació, violència gratuïta, i pel altre cantó, marihuana, heroïna i  cocaïna i el control de les zones assignades per les màfies. Cal recordar, com ho fan a les pel·lícules, els últims en assabentar-se del què passa els carrers, son precisament, la policia.

Què passarà si finalment s'ha sap que els responsables son menors d'edat? I si cal "intel·ligència" per saber que passa al carrer. Però també, caldria que les institucions facin més per l'habitatge, per l'educació, perquè els salaris fossin dignes i així una pila de coses més. Castigar la tinença d'armes? Al  Codi Penal ho contempla, art. 563 penat d'un a tres anys. Apujar la pena no dissuadirà els que volen tenir-ne. 

Desitjaria que la propera vegada que hi hagi un feminicidi (3) a Catalunya a Espanya son 27, també Trapero és personés a la roda de premsa corresponent per explicar que també això és una altre línia vermella. Si no fos així semblaria un acte de propaganda per apaivagar la sensació de inseguretat que l'extrema dreta atia interessadament i que el PSC es vol fer seva.




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació