Salta al contingut principal

Tribunal de Comptes, què passa amb tu?


 "Per exemple, és un fet que la Comunitat de Madrid ha comprat a través d'una empresa pública un àtic de quasi 500 metres quadrats en una de les zones més luxoses de Madrid, una compra d'un valor estimat d'entre quatre i sis milions d'euros que s'ha fet fora de concurrència pública i sense que estigués pressupostada enlloc." (Sebastià Alzamora, El típic àtic per a reunions. Ara.cat. 30/7/26)




Febrada venedora d'Ayuso & AGA



 




La esperança per desprès de Feijóo, Ayuso està immersa en la seva lluita contra el canvi climàtic. Això vol dir, què per ella com experta de reconeguda fama mundial, ha dit que no existeix, que quan ella era petita el clima era exactament com ara. Així, hi ha incendis catastròfics a la seva CCAA, ha demanat ajuda perquè s'han carregui el govern central. Cal recordar que per Ayuso, Madrid és Espanya. No contenta en el paperot que ha fet en una crisi que encara no s'ha acabat, s'ha ficat en l'embolic de l'àtic per fer reunions amb els seus col·legues de gabinet de la CCAA.  Com s'acabarà tot això? Molt fàcil, li regalaran a Ayuso l'àtic perquè poguí viure amb el seu inatacable company, envoltant ell d'una capacitat per resistir qualsevol embat de la justícia.   ¡Sort que tot és per Espanya, no faltaria més!



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació