L’article de David Fernàndez, Votar sense badar (Ar.cat. 24/10/26) acaba així; “Així les coses, aquest cop ja sospeso de votar a cegues: triar dues paperetes, estripar-ne una i no saber què hi ha a l’altra. No saber ni què he votat sabent del cert que he votat antifeixisme. Ja ho veurem.”
Demana el vot útil? Qualsevol opció dolenta per barrar el pas a l’extrema dreta? Sembla que aquesta és l’única opció que demana. No parla de l’esquerra I les seves lluites fratricides que fan les delícies de la dreta extrema. A unes eleccions general ens juguem moltes coses, no l’essencial, però si les formes i les aparences, potser és poca cosa però no es negligible. El bloc de la dreta extrema vol anar cap a una eliminació sistemàtica de tot els que s’ha fet –ben poc- en aquest període de Pedro Sánchez. La involució que impulsarà si guanyen serà notable. Per això calia una unificació de l’esquerra, però no ha estat possible per la intransigència d’uns aprenents de polítics que els cega els egos i la supèrbia. La divisió és l’estat natural de les esquerres. I així darrera de cada elecció, el seu pes cau en la ingravidesa del no-res. No aprenen ni aprendran, no volen fer-se grans, per ells, el realisme polític no existeix i això dona ales el bloc neofeixista que vol colonitzar totes les esferes del Estat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada