Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Alberto Núñez Feijóo

Les amenaces d'Aznar

  El congrés del PP vol transmetre que el partit està al costat d'un líder, Feijóo i que aquesta vegada si, aniran a la Moncloa. Però de moment estan a l'oposició, no poden pactar més que en Vox. Això ja ho fan sense cap mena de angunia a diverses CCAA. Què sortir a escalfar l'ambient és un ritual necessari, Aznar transmet agró guerracivilista. Un personatge que amb el pas del temps, t'ha adones de la nefasta gestió al govern. Les seves paraules reflexa exactament el personatge.  

Feijóo diu "A por ellos"!

  Las declaracions de Feijóo demostren fins a quin punt el PP està sol. A part dels seus amics de Vox, Feijóo no pot fer res més que gesticular i fer declaracions grandiloqüents. Sobte,  les seves denuncies envers Puigdemont, hi ha una Llei d'Amnistia, però el TS no la vol aplicar, i el cap de l'oposició fa crides perquè el poder judicial faci ombra el legislatiu, i el executiu. Junts i PP son molt semblants en el seu esquema mental, però la diferència és en el tractament de l'organització del Estat. Junts volia una amplia capacitat d'autogestió, ara vol la independència. I el PP, vol les autonomies per ficar a tots els seus barons, però sense cap capacitat real per gestionar competències. Madrid, va per lliure, rebaixant impostos i a l'hora reclamant solidaritat dels catalans. El lema del PP és una mentida com una casa de pagès, ho saben ells, però també nosaltres. 

Feijóo admirador de Mussolini i Franco

  Feijóo el “moderat” s’ha convertit de la mà del PP en una mala ombra de Ayuso. A Europa, la dreta extrema és confon amb la els partits de extrema dreta. Meloni i Feijóo una nova parella de ball, per exhibir que ambdós tenen parents polítics molt similars, Mussolini i Franco. No té cap importància que fossin dictadors. Si hem de creure el revisionisme històric, Franco seria una mena d’arquitecte de la democracia espanyola. Per la dreta extrema, res pitjor que la memòria històrica, perquè no poden suportar que Franco fos un dictador. I que un cop d’estat fos el detonant de la Guerra Civil. I desprès la foscor de quaranta anys en una Espanya nacional catòlica. I bona part del avis i pares dels actuals dirigents del PP son fill d’aquest marmessors del franquisme.

Feijóo dirigint la frustració ultraespanyolista

  La dreta extrema capitanejada per Feijóo, no pot canviar la dinàmica parlamentaria. Ell, s’ha quedat a l’oposició amb els seus companys inestimables de Vox, que l’han ajudat a perdre les eleccions del passat 23 de juliol. Ara com no té massa feina, pot anar a les manifestacions convocades per els amants de la Constitució –en versió restringida e interpretada per els seus amics jutges-. Qualsevol excusa és bona per fer-se veure. Adéu a la imatge d’un polític vingut de Galicia, l’oasi de la dreta eterna, amb la seva aureola de moderat. El Madrid de la dreta extrema ha canviat a Feijóo. Sembla que tampoc ha costat massa que s’escorés més a la dreta. Vox i la brunete mediàtica , a més d’Ayuso, han generat un espantall que fora d’aquest ecosistema autor referencial, a la resta d’Espanya, de fet al País Basc i Catalunya ha cap girat la tendència a la dreta extrema. Puigdemont, Francisco Galindo, mediador i diplomàtic salvadorenc, a més de l’amnistia, son el blanc dels creuats. Tenen un...

Feijóo: zero en geografia catalana

  Diu Feijóo: “ Tots tenim els mateixos drets. I tenen els mateixos drets els ciutadans de Sant Cugat de Llobregat que els ciutadans de Cuzcurrita de Río Tirón, exactament els mateixos ”.  He mirat urgentment a Google Maps, on és Cuzcurrita del Río Tirón, he vist que és troba a La Rioja. Desprès he comprovat on cau aquest San Cugat de Llobregat, a mi m'ha sonat molt estrany, però mai s'ha sap. Al Google, m'ha envia directament, a Sant Cugat, sense el Llobregat, llavors, Feijóo s'inventa la geografia catalana, perquè per ell, Catalunya sembla tant llunyana com Amer, Girona. Feijóo segueix enfadat, per això prefereix inventar-se ciutats fantasmes, on almenys no votaran al diabòlic Pedro Sánchez.

Feijóo necessita respirar àcid sulfúric

  Feijóo ja no és el polític moderat que va arribar des de Galicia per fer-se càrrec del partit popular, desprès de la batalla entre Ayuso i Casado. Ara és la cara derrotada de les eleccions que no va guanyar malgrat que tothom li deia que ho tenia fet. Les seves mentides i sobretot el seu company de viatge -Vox- han fet impossible que arribes a La Moncloa. Ara surt al carrer a manifestar-se. Per la dreta sempre hi ha classes. Si surten ells, sempre és per salvar la pàtria, una mena de finca particular que no la volen deixar mai. Feijóo està condemnat a la radicalització, sinó vol deixar el camí de la campiona olímpica de la mentida i la intoxicació com és Ayuso. I sempre hi ha qui voldrà estar encara més al extrem, com Vox. Així, veurem a un Feijóo que exhalarà àcid sulfúric per delitar-nos en les seves intervencions des de l'oposició en el proper debat d'investidura que es farà els propers dies al Congrés.  

Feijóo membre honorífic del Consell de la República

  Feijóo descobreix que Puigdemont no és el dimoni que destruirà Espanya! Això si, el PP ha mantingut "contactes indirectes", què vol dir això? Feijóo no ha parlat amb el representat del mal, i si un altre dirigent del PP? I ara resulta que Feijóo li recomana a Puigdemont que faci cas del resultat del Consell de la República on avalaven l'idea de bloquejar la investidura de Sánchez i portar oxigen a les files del PP i Vox. Resulta estrambòtic que el PP avali al Consell de la República, ells que han des legitimat tot el què te a veure amb el Procés! Veure per creure!

Espanya soc jo: Alberto Núñez Feijóo

  Com vivim a l'era del espectacle i les xarxes socials, aquest posat de fatxenda satisfet de Núñez Feijóo semblaria que ha conquerit el Congrés per convertir-se en President del Govern. Però no és això, la lògica parlamentaria li priva del seu somni i de la seva supervivència política -almenys, a escala nacional-. La bancada popular aplaudeix i la Sra. Gamarra sembla que li sortirà fum de tant entusiasme per un candidat perdedor. De tota les seves intervencions, més enllà de la catalanofobia clàssica, en preocupa molt seriosament, la idea de construir un delicte de  " deslealtad constitucional ". Què vol dir això? No cal ser un geni per intuir que vol que la Constitució és converteixi en les noves Taules de la Llei, eterna i inalterable per els segles dels segles. Amen! Això és pot traduir que totes les formes de qüestionar el text CE, podrà ser delicte, per aquesta via Feijóo vol imitar els seus amics de Polònia, Hongria i tots els estat rabiosament democràtic...

Campanya electoral: Cants de sirenes (II)

  El candidat per  la dreta extrema, Nuñez Feijóo, vol aparèixer com la cara amable d'un partit què es caracteritza per la seva falta d'empatia i gest cabrejat. Les enquestes li donaven una distància insalvable per el PSOE de Sánchez. Però ara, comença a patir. Els seus pactes amb Vox li poden passar factura, no tant per els seu electoral que és infrangible en la fe del partit, sinó per la mobilització d'un electoral, majoritàriament d'esquerra que potser volia quedar-se a casa. Nuñez Feijóo comença a semblar-se a Rajoy, vol que tots els problemes polítics, es resolguin sols, o sinó internalitzar-los a la justícia. Veurem -és un dir- com va el debat televisiu. És evident que per la gent del PP acostumada a tot, no canviarà el seu vot per molt que Nuñez Feijóo poguí dir que en el PP s'han fet les coses malament en qüestió de corrupció. Ell mai no ha dit ni una paraula d'això. 

Feijóo no sap història

  L es paraules del que vol ser president del govern d’Espanya, demostra o bé ignorància o mala fe. Parla de segles que un cristià no mata en nom de la seva religió, però al 1936-1939, a Espanya hi va haver una Guerra Civil, a on la política i la religió es van donar la mà. L’església catòlica la va anomenar “Creuada”, i les esquerres va matar a capellans i incendiar esglésies. Així que o be Feijóo  no vol recordar aquell període o potser allò que va passar a Espanya i la posterior dictadura nacional-catòlica li sembla molt natural. Una vegada més, cada vegada que obre la boca, en Feijóo fica la pota de mala manera. 

Estampes nacionals (I)

  El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, firmant el pla de qualitat institucional que ha presentat aquest dilluns a Cadis, on es va elaborar la primera Constitució espanyola NACHO FRADE / EUROPA PRESS Crida l'atenció el lloc escollit per fer-se la fotografia. Què està fent? Al peu de la fotografia posa que firma un Pla de Qualitat Institucional . Més enllà del que pugui dir aquest pla, per què davant del altar d'una església?  Vol subratlla la seva voluntat inequívoca de partit genuïnament catòlic? No podia fer-ho a la seu del PP al carrer Gènova? Per cert, quant pensen marxar d'aquell local maleït? En tot cas, la fotografia es el cartell de presentació d'un partit, que està en mans de dirigents que no accepten el govern actual, per il·legítims, per la seva visió patrimonialisme del Estat. Catòlic d'Espanya uniu-vos!  

Feijóo no es Smith

Feijóo ha sigut un dels noms de la setmana. La propaganda ens havia dit que ell era l'encarnació de la moderació. Ara, sembla que li convé se mes radical. No vol que ningú li digui  que es un fluix. Els torquemades radiofònics ja han posat el crit al cel per si Feijóo pactava amb l'esperit del mal, Pedro Sánchez. El PP és el partit patrimonialista per excel·lència, confon interessadament Estat (TS, TC, CGPJ) i els seus interessos. No vol cap canvi que no pugui controlar. Perquè necessita tenir diputats al Parlament de Catalunya, si controla el Tribunal Constitucional? Feijóo no ha llegit Orwell, malgrat els seus embolics de 1984, però la seva política de control sobre tots els aparells del Estat, te similituds amb l'  O'Brien ( Feijóo) que fa creure a Smith que treballa contra el sistema, però Feijóo es el sistema.