Salta al contingut principal

Feijóo dirigint la frustració ultraespanyolista

 



La dreta extrema capitanejada per Feijóo, no pot canviar la dinàmica parlamentaria. Ell, s’ha quedat a l’oposició amb els seus companys inestimables de Vox, que l’han ajudat a perdre les eleccions del passat 23 de juliol. Ara com no té massa feina, pot anar a les manifestacions convocades per els amants de la Constitució –en versió restringida e interpretada per els seus amics jutges-. Qualsevol excusa és bona per fer-se veure. Adéu a la imatge d’un polític vingut de Galicia, l’oasi de la dreta eterna, amb la seva aureola de moderat. El Madrid de la dreta extrema ha canviat a Feijóo. Sembla que tampoc ha costat massa que s’escorés més a la dreta. Vox i la brunete mediàtica, a més d’Ayuso, han generat un espantall que fora d’aquest ecosistema autor referencial, a la resta d’Espanya, de fet al País Basc i Catalunya ha cap girat la tendència a la dreta extrema. Puigdemont, Francisco Galindo, mediador i diplomàtic salvadorenc, a més de l’amnistia, son el blanc dels creuats. Tenen un soci que és passen per el cul la Constitució, és diu Vox, i govern en coalició diferents CCAA. Vox volia abolir les CC.AA, potser l’únic que volia era abolir les de Catalunya i el País Basc. Seguirem atents com el cap de l’oposició segueix fent de Jeremies. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.