Feijóo dirigint la frustració ultraespanyolista

La dreta extrema capitanejada per Feijóo, no pot canviar la dinàmica parlamentaria. Ell, s’ha quedat a l’oposició amb els seus companys inestimables de Vox, que l’han ajudat a perdre les eleccions del passat 23 de juliol. Ara com no té massa feina, pot anar a les manifestacions convocades per els amants de la Constitució –en versió restringida e interpretada per els seus amics jutges-. Qualsevol excusa és bona per fer-se veure. Adéu a la imatge d’un polític vingut de Galicia, l’oasi de la dreta eterna, amb la seva aureola de moderat. El Madrid de la dreta extrema ha canviat a Feijóo. Sembla que tampoc ha costat massa que s’escorés més a la dreta. Vox i la brunete mediàtica, a més d’Ayuso, han generat un espantall que fora d’aquest ecosistema autor referencial, a la resta d’Espanya, de fet al País Basc i Catalunya ha cap girat la tendència a la dreta extrema. Puigdemont, Francisco Galindo, mediador i diplomàtic salvadorenc, a més de l’amnistia, son el blanc dels creuats. Tenen un soci que és passen per el cul la Constitució, és diu Vox, i govern en coalició diferents CCAA. Vox volia abolir les CC.AA, potser l’únic que volia era abolir les de Catalunya i el País Basc. Seguirem atents com el cap de l’oposició segueix fent de Jeremies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog