Política i societat

  Junts vol ajudar al PP i Vox. El seu maximalisme pot fer trontollar les traspassos des de el govern central a la Generalitat. Ja s'ha sap que per Junt, els traspassos no ho son sinó son ells els receptors. Míriam Nogueras  s'ha convertit en una portaveu agra, permanentment enfadada i això no és bo per ningú. Junts podia  demanar moltes coses perquè la ciutadania de Catalunya poguí millora la seva qualitat de vida, no cal efectes màgics, tant aficionats com som els de Junts. Sembla que Puigdemont prefereix les amenaces de la dreta extrema que dialogar amb emissaris de la Moncloa. Demanar una cosa que no depèn d'ells, com la qüestió de confiança, és voler tensar la corda per donar oxigen a Feijóo i Abascal, sembla que cadascun és esclau de les seves pròpies obsessions i de les seves limitacions.   

  Una imatge de impacte que permet veure a Feijóo i els seus col·laboradors com preparen el proper debat a la investidura del usurpador Pedro Sánchez. Sembla que la fotografia  l'hagin pres al juliol, però no, estem al novembre, i el canvi climàtic sembla que no els afecta, perquè deuen tenir o molta calor o han posat l'aire a condicionat a tot drap. En tot cas, veien la gesticulació, saben que els estan veient, diria que ells no saben res del que passa cada nit els voltants de la seu del PSOE a Ferraz. És possible que els manifestants, rabiosament constitucionalistes vagin a donar suport a Feijóo al Congrés de Diputats? Ja sabem que per la dreta extrema, el cops d'estat els donen els altres, així, és possible un simulacre d'assalt al Congrés emulant els seus companys de viatge nord-americans del supremacisme blanc? Segur que Feijóo sortiria per calmar els ànims del patriotes  congregats, seria una victòria increïble, per ell.

  Feijóo ja no és el polític moderat que va arribar des de Galicia per fer-se càrrec del partit popular, desprès de la batalla entre Ayuso i Casado. Ara és la cara derrotada de les eleccions que no va guanyar malgrat que tothom li deia que ho tenia fet. Les seves mentides i sobretot el seu company de viatge -Vox- han fet impossible que arribes a La Moncloa. Ara surt al carrer a manifestar-se. Per la dreta sempre hi ha classes. Si surten ells, sempre és per salvar la pàtria, una mena de finca particular que no la volen deixar mai. Feijóo està condemnat a la radicalització, sinó vol deixar el camí de la campiona olímpica de la mentida i la intoxicació com és Ayuso. I sempre hi ha qui voldrà estar encara més al extrem, com Vox. Així, veurem a un Feijóo que exhalarà àcid sulfúric per delitar-nos en les seves intervencions des de l'oposició en el proper debat d'investidura que es farà els propers dies al Congrés.  

 

  La vinyeta d'en Ferreres a l'Ara (16/12/22), és tot una declaració del que està passant a Madrid. Un cop d'estat jurídic, així de simple, Enric Juliana li deia "pronunciament". La divisió de poders trontolla, quant era Catalunya l'afectada, no passava res, malgrat que al Parlament resideix la  sobirania de Catalunya, però el TC podia deixar emmordassada, ja sia a la Presidenta del Parlament, la Mesa del Parlament, o tot el govern de la Generalitat. Ara, el govern de Sánchez, es troba a l'espera del que digui un TC amb color del PP. Tant el CGPJ com el TS o TC son eines del PP quant està fora del govern. Al llibre de Manuel Cruz, El Gran Apagón , parla de la tendència a sentir-se víctima i la necessitat de restablir el dret a ser reconegut com a tal. El PP porta aquest lament no a la seu parlamentaria, que no té vots suficients, sinó que se'n va a la judicatura a buscar empara de la seva trista condició de partit a la oposició. La dreta mediàtica exig...