Passa al contingut principal

El cop d'Estat s'ajorna fins al dilluns?

 



La vinyeta d'en Ferreres a l'Ara (16/12/22), és tot una declaració del que està passant a Madrid. Un cop d'estat jurídic, així de simple, Enric Juliana li deia "pronunciament". La divisió de poders trontolla, quant era Catalunya l'afectada, no passava res, malgrat que al Parlament resideix la sobirania de Catalunya, però el TC podia deixar emmordassada, ja sia a la Presidenta del Parlament, la Mesa del Parlament, o tot el govern de la Generalitat. Ara, el govern de Sánchez, es troba a l'espera del que digui un TC amb color del PP. Tant el CGPJ com el TS o TC son eines del PP quant està fora del govern. Al llibre de Manuel Cruz, El Gran Apagón, parla de la tendència a sentir-se víctima i la necessitat de restablir el dret a ser reconegut com a tal. El PP porta aquest lament no a la seu parlamentaria, que no té vots suficients, sinó que se'n va a la judicatura a buscar empara de la seva trista condició de partit a la oposició. La dreta mediàtica exigeix la sortida fulminant de Sánchez del govern, s'obliden que en democracia son les urnes o l'aritmètica parlamentaria qui mana, i no poden manar mai, ni jutges ni el quart poder.  



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]