Política i societat

Llegint els titulars, hi ha xifres que grinyolen. Els polítics tenen la mala costum de llençar xifres per omplir portades els mitjans de comunicació. Llàstima que desprès aquestes mai es compleixen, i paradoxalment, mai ho reflecteixen els mitjans amb la mateixa contundència que proclamen els quatre vent les bones noves pronunciades per els governants. Dir que l’objectiu son 600.000 nous parlants de català gràcies aquest pla de xoc pel català (PNC) és una afirmació gratuïta, però sempre queda ve, sobretot perquè els mitjans publiquen aquesta mena de dades amb un sentit acrític digne de millors causes. Ja sé que la CUP no pot firmar res si va associat a altres formacions polítiques. Junts juga a la contra i prefereix la sobreactuació per dir que no es això companys.  Per descomptat, la dreta extrema no vol saber res de tot això, per ells, el català és una pedra a la sabata, i a més, sempre hi haurà un TSJC que aigualeixi tota aquesta efervescència per la llengua català.  

  El govern de la Generalitat se'n va de colònies a Núria.  Allà, en el marc incomparable -en llanço per la pendent cursi- de neu i esquiadors, el govern de Salvador Illa, vol fer front -en clau catalana-, al desafiament de Donald Trump. Com pot ajudar el govern a la empreses catalanes a propòsit de les 3100 empreses catalanes que exporten els EUA. Sembla que la resposta es abocar diners públics. D'on pensen treure els diners si els comptes del 2023 estan prorrogats per segona vegada? El somni de Illa es injectar 1700 milions €. Potser caldria invertir-ho en Rodalies, que és molt més urgent. Les empreses sempre poden diversificar mercats, requereix temps, tant el govern central com la UE poden ajudar, però  la Generalitat hauria de resoldre carpetes velles i no obrir de noves. 

  El Parlament ha agafat una alçada de nivell lil·liputenc, per demanar demagògicament la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Rodalies porta molt de temps sense funcionar, però pel que sembla els anterior responsables de Territori, no van plantejar-se fer un monogràfic sobre Rodalies-Renfe.  Estar a l'oposició té això, et permet fer coses que no faries mai si tinguessin responsabilitats de govern. La pregunta clau és què farà el PSC amb Paneque? La resposta és que no farà res, mantindrà el càrrec i les responsabilitats sobre els traspàs de Rodalies. Les properes declaracions de suport al conglomerat de Renfe-Adif, tindria que ser menys entusiasta, perquè voler donar la raó al impresentable Óscar Puente és un bon motiu per demanar la seva dimissió. Fa molt de temps que haurien d'haver dimitir els irresponsables de Rodalies a Catalunya. 

  Desprès de fer-me totes les il·lusions del mon, ERC i Junts han acabat firmant un pacte. Nietzsche deia que al darrera de les grans paraules, s'ha amaga el interès més mesquí. Tres mesos de una insuportable irresponsabilitat per arribar al últim segon i  firmar cadires i Departaments. Les grans paraules se les poden ficar on vulguin. Dreta i esquerra cohabitant sense cap entusiasme ni esperit de volgué canviar de compàs.  Desencallar unes converses què han durat tot el temps del món, per ventilar les seves querelles, al preu de deixar a la Generalitat sense ànima ni cos. Ara quant el temps se esgotava son capaços de fer el miracle de l'entesa. Deuen tenir acumulades una ingent quantitat de papers on haurà formules màgiques per solucionar tots el problemes del món. També la via directa al desastre. ERC y Junts semblen els actors -dolents- del dilema dels presoners. Hi ha quatre opcions: Desprès de tot el temps perdut, s'han adonat que tenien un opció guanyadora...

n