Salta al contingut principal

Guanyar o perdre: El dilema del presoners

 


Desprès de fer-me totes les il·lusions del mon, ERC i Junts han acabat firmant un pacte. Nietzsche deia que al darrera de les grans paraules, s'ha amaga el interès més mesquí. Tres mesos de una insuportable irresponsabilitat per arribar al últim segon i  firmar cadires i Departaments. Les grans paraules se les poden ficar on vulguin. Dreta i esquerra cohabitant sense cap entusiasme ni esperit de volgué canviar de compàs. 

Desencallar unes converses què han durat tot el temps del món, per ventilar les seves querelles, al preu de deixar a la Generalitat sense ànima ni cos. Ara quant el temps se esgotava son capaços de fer el miracle de l'entesa. Deuen tenir acumulades una ingent quantitat de papers on haurà formules màgiques per solucionar tots el problemes del món. També la via directa al desastre. ERC y Junts semblen els actors -dolents- del dilema dels presoners. Hi ha quatre opcions:



Desprès de tot el temps perdut, s'han adonat que tenien un opció guanyadora, que era cooperar. Calia aquest desgast? La opció cooperar no és gratis, implica deixar a banda les pròpies conviccions, el maximalisme en les propostes, rebaixar expectatives, perquè això és la política (real).

Ara toca governar, amb totes les limitacions del món, però toca fer-ho bé. Sóc escèptic, ja veurem com gestionen els pressupostos amb un altra actor, com és la CUP. Segur que al cap de dos anys -ja veurem- hi haurà fiscalització del què s'ha fet o no fet. Per el mig i hauran tots els entrebancs del sistema jurídic-repressiu, la gestió centralitzada del fons de la UE, les derivades de la pandèmia i la crisi econòmica en la què estem ficats.

   



  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

És normal expulsar a 600 canteires de la Sagrada Família?

  Si us plau, algú pot indicar que va passar exactament amb els 600 cantaires expulsat de la Sagrada Família perquè tenien en les partitures estelades pintades? Qui va donar l'ordre de fer aquesta detenció encoberta? Qui va donar les ordres i en nom de què? La xifra de persones expulsades és de tal envergadura que no es pot negligir com si fos un fet minúscul.  Segons fonts interessades tot plegat era perquè tenien pànic que els cantaires comencessin a cantar els Segadors, i això si que era intolerable! Si us plau, quan el 11 de setembre Illa volgui cantar els Segadors al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova que es faci acompanyar per aquests 600 cantaries que els van tapar la boca!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació