Vargas Llosa arengant a les tropes, mentre Salvador Illa escolta amb molta atenció (2017) La mort de Mario Vargas Llosa és una mort irreparable. Això si, queda la seva monumental obra. Antoni Bassas fa un comentari contingut i enraonat del seu perfil més polític. Diu Vargas Llosa en el seu discurs d'acceptació del Nobel, el 2010: “No s’ha de confondre el nacionalisme d’orelleres i el seu rebuig a l’altre, sempre llavor de violència, amb el patriotisme , sentiment sa i generós d’amor a la terra on un veié la llum, on visqueren els seus ancestres i es forjaren els primers somnis, paisatge familiar de geografies, éssers estimats i acudits que es converteixen en fites de la memòria i escuts contra la solitud. La pàtria no són les banderes ni els himnes, sinó un grapat de llocs i persones que poblen els nostres records i els tenyeixen de malenconia, la sensació càlida que, no importa on siguem, hi ha una llar a la qual podem tornar ”. Com bé diu Bassas, aquesta definic...