Política i societat

  M’expliquen què a XXX (no és l'únic lloc), un institut d’alta complexitat -aquest és el eufemisme que fan servir- per descriure una muntanya de problemes de tots els odres, la convivència entre professors/res i alumnes és cada vegada més difícil. Les bones intencions –escola inclusiva-, requereix de capacitació, de personal adequat, d’espais adients, d’autonomia de centre per poder adaptar els perfils heterogenis a cada nivell. Sense mitjans humans, sense les eines corresponents, què sé suposa que ha de fer el docent a l’aula? Veig en sorpresa, que els problemes van sent cada vegada més grans. Hi ha un problema de base, la torrencial arribada de la immigració a Catalunya. El sistema a anant incorporant-los. Però l’última dècada, s’ha arribat els límits, sobretot en aquelles àrees que més concentració de immigració: Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Garrotxa, Osona, Maresme, Segrià, etc. Així, la distribució és irregular, però hi ha centres que la seva població és est...

 “RONDA PER les xarxes un vídeo de Flaixbac en què una colla d’adolescents es mostren incapaços de respondre com es diu l’actual president de la Generalitat. Quan se’ls apunta el nom de Salvador, un respon que Espriu i un altre que Dalí. Un diu que Pedro Sánchez, però no és cap comentari irònic sobre qui governa realment en aquest racó de món, sinó pura ignorància institucional. El programa no revela si aquesta col•lecció de testimonis alegrement desorientats representava el 10% del joves que han abordat a l’entrada del Saló de l’Ensenyament o el 90%.” (pareumàquines, Àlex Gutiérrez. Ara.cat, 21/3/26) He escoltat el fragment a Catalunya Ràdio. Com diu molt be diu Àlex Gutiérrez, cal saber si representa el 10% o el 90% del joves. Segurament, si féssim la prova a adults, potser les respostes també en sorprendrien. La desconnexió de molts joves, malgrat estar enganxats a les xarxes, no serveix per informar-se sinó per evadir-se. I mentre uns semblen aliens al món on viuen, els mestres...