Política i societat

  L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.    

  Junts per Catalunya vol al PP a la Moncloa. Així podrà exhibir perfil de víctima. Però llavors, seran irrellevants a Madrid. Junts vol fer maximalisme i això s'ha li dona força bé. Però, la seva obsessió per demanar un mandat exclusiu del president del govern, com la moció de confiança, demostra la falta d'interès per arribar a acords -de mínims- a mig termini. PP i Vox esperen que el innombrable Puidgemont, faci la feia bruta per ells. Amb aquest context les paraules de  Turull  " A Catalunya la gent vol cobrar millor i no treballar menys ", sonen a patronal què pel que sembla és ànima de Junts. De fet, Turull no sap del cert el que vol la gent. Potser, volen millors infraestructures, la construcció d'habitatge públic, major cobertura per la sanitat, més inversió en educació, menys traves burocràtiques, de segur, menys teatre i més honestedat en la política. I això va per uns i pels altres, és clar.

Acaba de carregar-se aquesta legislatura, perquè no li agradaven els Pressupostos, per culpa del Hard Rock, i ara té la barra de pronunciar sanitat i educació què eren els Departaments que més creixien en el pressupostos. No saben tanca la boca, perquè pensen que poden anar dient el primer que els hi passa per el cap. La seva irresponsabilitat és un perill per les institucions públiques que tant defensen per la boca i que llancen sense contemplacions a les escombraries, quan alguna cosa no és del seu gust.

  Siempre va bien hacerse una foto de campaña. En la fotografía, se ve como cuatro esforzados ciudadanos hacen una labor meritoria delante de un centro de salud. Ahora bien, ¿se ha fijado en la dirección que apuntan sus palas?  Una puerta metálica que tiene la capacidad para poder entrar, como máximo un Aixam y gracias. ¿No sería más lógica abrir brecha delante de la puerta que entra la gente? [Sempre va bé fer-se una foto de campanya. A la fotografia, es veu com quatre esforçats ciutadans fan una tasca meritòria davant d'un centre de salut. Ara bé, ¿s'ha fixat en la direcció que apunten les seves pales? Una porta metàl·lica que té la capacitat per poder entrar, com a màxim un Aixam i gràcies. ¿No seria més lògica obrir bretxa davant de la porta que entra la gent?] Como en política no hay nada nuevo bajo el sol, los expertos tienen una palabra para calificar el trabajo herculano que hacen estos cuatro esforzados. Se llama efecto    Schröder, amén, de la palabra demag...

Una de las pocas estampas dignas de mención con relación a los controladores aéreos, están las escalofriantes declaraciones que han dada la vuelta a un mundo en 45 revoluciones. Las declaraciones son una muestra insuperable de autismo social y desvengüenza. Los controladores han aplicado un principio ético: que el mundo se venga abajo antes que nosotros recibamos un arañazo. Dicho y hecho. La huelga sin precedentes desde el viernes 3 a partir de las 17.ooh hasta su movilización por Decreto el sábado 4,  que proclamaba el estado de alarma. Uno de los innumerables testimonios fue muy elecuente y podría resumir el sentir de la inmensa mayoría de los ciudadanos que fueron victimas de los controladores: ¡ Despedidos y en la cárcel!. En otro orden de cosas, uno de los personajes de la película Megamind, unos de los héroes tiene un parecido asombroso con uno de los políticos catalanes que ha recibido un castigo electoral considerable. El partido que dirige Puigcercós, ERC, podrá...

El excelente programa de Manel Fuentes, El matí  en Catalunya Ràdio, ha entrevistado a Joan Laporta en su vertiente política. Su ignorancia de lo que es la política es suprema. Todos los problemas se disolverán ante la palabra mágica a la que se aferra: independencia. Con un mensaje tan primario ha sido capaz de arrancarle a ERC cuatro diputados en la próxima legislatura catalana. Sus bases son los descontentos de ERC que quieren el movimiento por el movimiento, la agitación como un fin en sí mismo, mientras que ERC se comportaba como un movimiento asambleario parecía que todo iba en la buena dirección, pero su entrada en el gobierno, acabó con ese asambleísmo suicida. Y con ello, la frustración de una militancia próxima a los antisistema. El sueño de un independentismo instantáneo se fue diluyendo como un terrón de azucar en una taza de café, y su excitación les ha llevado a buscar un producto de la mano de un ilusionista llamado Laporta. Éste como sabe que no tiene capacidad...