Passa al contingut principal

Demagogia a punta pala

 




Siempre va bien hacerse una foto de campaña. En la fotografía, se ve como cuatro esforzados ciudadanos hacen una labor meritoria delante de un centro de salud. Ahora bien, ¿se ha fijado en la dirección que apuntan sus palas?  Una puerta metálica que tiene la capacidad para poder entrar, como máximo un Aixam y gracias. ¿No sería más lógica abrir brecha delante de la puerta que entra la gente?

[Sempre va bé fer-se una foto de campanya. A la fotografia, es veu com quatre esforçats ciutadans fan una tasca meritòria davant d'un centre de salut. Ara bé, ¿s'ha fixat en la direcció que apunten les seves pales? Una porta metàl·lica que té la capacitat per poder entrar, com a màxim un Aixam i gràcies. ¿No seria més lògica obrir bretxa davant de la porta que entra la gent?]

Como en política no hay nada nuevo bajo el sol, los expertos tienen una palabra para calificar el trabajo herculano que hacen estos cuatro esforzados. Se llama efecto  Schröder, amén, de la palabra demagogia. En el pie de la fotografía, los otros tres esforzados, desaparecen para poner en énfasis al político. Muy mal por el periódico ABC, por no dar a cada uno lo suyo.

[Com en política no hi ha res de nou sota el sol, els experts tenen una paraula per qualificar el treball herculà que fan aquests quatre esforçats. Es diu efecte Schröder, a més, de la paraula demagògia. Al peu de la fotografia, els altres tres esforçats, desapareixen per posar en èmfasi al polític. Molt malament pel diari ABC, per no donar a cadascú el seu.]

Una imagen, no vale más que mil palabras. No sabemos cuánto tiempo estuvo ayudando en esta  puerta, el PP informa que le dio tiempo a realizar en total tres intervenciones. No indica el total de tiempo que tuvo que invertir en ayudar al prójimo. ¡Es  una lástima! Aunque si nos fijamos atentamente en la fotografía, no parece que estuviera ni muy sudado ni cansado ni fatigado ni nada por el estilo, más bien parece que de un momento a otro está a punto de salir para hacer el vermut. ¡Espero que los otros compañeros de fatiga no sean, ni escoltas ni becarios del PP!

[Una imatge, no val més que mil paraules. No sabem quant de temps va estar ajudant en aquesta porta, el PP informa que li va donar temps ha realitzar en total tres intervencions. No indica el total de temps que va haver d'invertir en ajudar el proïsme. És una llàstima! Encara que si ens fixem atentament en la fotografia, no sembla que estigués ni molt suat ni cansat ni fatigat ni res per l'estil, més aviat sembla que d'un moment a l'altre està a punt de sortir per fer el vermut. Espero que els altres companys de fatiga no siguin, ni escortes ni becaris del PP!]


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.