Salta al contingut principal

Demagogia a punta pala

 




Siempre va bien hacerse una foto de campaña. En la fotografía, se ve como cuatro esforzados ciudadanos hacen una labor meritoria delante de un centro de salud. Ahora bien, ¿se ha fijado en la dirección que apuntan sus palas?  Una puerta metálica que tiene la capacidad para poder entrar, como máximo un Aixam y gracias. ¿No sería más lógica abrir brecha delante de la puerta que entra la gente?

[Sempre va bé fer-se una foto de campanya. A la fotografia, es veu com quatre esforçats ciutadans fan una tasca meritòria davant d'un centre de salut. Ara bé, ¿s'ha fixat en la direcció que apunten les seves pales? Una porta metàl·lica que té la capacitat per poder entrar, com a màxim un Aixam i gràcies. ¿No seria més lògica obrir bretxa davant de la porta que entra la gent?]

Como en política no hay nada nuevo bajo el sol, los expertos tienen una palabra para calificar el trabajo herculano que hacen estos cuatro esforzados. Se llama efecto  Schröder, amén, de la palabra demagogia. En el pie de la fotografía, los otros tres esforzados, desaparecen para poner en énfasis al político. Muy mal por el periódico ABC, por no dar a cada uno lo suyo.

[Com en política no hi ha res de nou sota el sol, els experts tenen una paraula per qualificar el treball herculà que fan aquests quatre esforçats. Es diu efecte Schröder, a més, de la paraula demagògia. Al peu de la fotografia, els altres tres esforçats, desapareixen per posar en èmfasi al polític. Molt malament pel diari ABC, per no donar a cadascú el seu.]

Una imagen, no vale más que mil palabras. No sabemos cuánto tiempo estuvo ayudando en esta  puerta, el PP informa que le dio tiempo a realizar en total tres intervenciones. No indica el total de tiempo que tuvo que invertir en ayudar al prójimo. ¡Es  una lástima! Aunque si nos fijamos atentamente en la fotografía, no parece que estuviera ni muy sudado ni cansado ni fatigado ni nada por el estilo, más bien parece que de un momento a otro está a punto de salir para hacer el vermut. ¡Espero que los otros compañeros de fatiga no sean, ni escoltas ni becarios del PP!

[Una imatge, no val més que mil paraules. No sabem quant de temps va estar ajudant en aquesta porta, el PP informa que li va donar temps ha realitzar en total tres intervencions. No indica el total de temps que va haver d'invertir en ajudar el proïsme. És una llàstima! Encara que si ens fixem atentament en la fotografia, no sembla que estigués ni molt suat ni cansat ni fatigat ni res per l'estil, més aviat sembla que d'un moment a l'altre està a punt de sortir per fer el vermut. Espero que els altres companys de fatiga no siguin, ni escortes ni becaris del PP!]


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...