Política i societat

 

  "Nuestro indulto y el del 1-O se parecen como un huevo a una castaña"  José Barrionuevo

 

  T S segueix la seva trajectòria inquisitorial. No admet que hagués un judici polític al independentisme. “Ho tornarem a fer”, és una opció política, però el TS, vol que els condemnats abjurin de les seves idees. Voldrien com el judicis de Moscou (etapa estalinista), que confessessin els seus crims. Voldrien que sortissin els mitjans per dir que no sabien el què es feien, però que gràcies els jutges havien trobat, per fi, el bon camí, cap a la Constitució. Et jutgen per uns delictes què no són, però, com cal condemnar, retorcen fins a límits insospitat, per fer encaixar el relat subversiu i violent. Els Jordis, van ser jugats per el TS, quant no eren aforats, tots ficats al mateix sac. No s'havia vist mai que un govern legítim, per fer el que va dir que faria, serien apartats del govern, mitjançant el art.155 de la CE, i empresonats i alguns altres a l’exili. Es van equivocar? Es van equivocar al no entendre les conseqüències de seus actes. L’Estat no pot ...

  A hir va haver tensió al carrer per els desnonaments i la presencia de la CUP. Les imatges de la Brimo amb pintura, semblava una posada en escena de la Fura del Baus. Catalunya encapçala el rànquig de desnonaments a Espanya. La maquinaria judicial què es molt lenta i garantista, acaba per posar a la policia com braç executor de les sentències. Els Mossos són policia judicial. El problema és la crisi econòmica, els sous tercermundistes, també hi ha una bona colla de persones que tenen un modus vivendi amb l’ocupació d’allò que no es seu. El moviment okupa, va néixer, per cridar l’atenció a les institucions públiques de la falta d’espais per habitar, però tot s’ha transformat en un altra cosa. Grups organitzats, ocupen habitatges acabades de construir, per demanar “rescats”. Gent que viu del aire, s’hi fica on vol, normalment, en lloc que no son ni Pedralbes, però si en llocs molt més humils. A Sabadell, per exemple, els Merinals. Gent sense perspectiv...

 

  Pere Aragonès ja és nou president de la Generalitat. Després de tres mesos de converses interminables, com si es tractes d'enemics irreconciliables, amb un ma a ma entre Aragonés i Jordi Sánchez. Ara sembla què des de Junts una fracció del partit s'ho mira amb mala gana. Artadi, Rius, no entren el nou govern, entrebancs abans de començar. I per rematar la feina, la CUP comença a posar pals a les rodes, demanat impossibles, amb el tema dels desnonaments i els Mossos d'Esquadra. Governar per a tothom, malgrat que les partits de l'oposició obliden a una part molt important de la ciutadania. Hi ha molta feina a fer. I no sembla que les forçes polítiques tinguin un pla d'acció. El clàssic 100 dies no funcionarà perquè ningú està segur del seu paper.