Política i societat

  “ No me lo puedo creer ”, això ho diu Isabel Rodríguez, a la qüestió de les plataformes audiovisuals amb altres llengües del estat, quant ERC hi posa una línia vermella! La Ministra pensa que no és pot comparar l’aprovació del Pressupostos del Estat amb això de la qüestió lingüística.  Per els intel·lectuals espanyols monolingües, els resulta incomprensible que es poguí parlar un altra llengua, malgrat el que diu la sacra santa Constitució en torn de les altres llengües. Anem al passat. “Se m’acut, ara, que fa cinc anys, el juliol de 1954, en van convidar [Josep Maria Castellet] al Congreso de Poseía de Santiago de Compostel•la. Hi havia poetes de totes les llengües de l’Estat. (...) vaig anar preguntant a alguns congressistes castellans què farien en una situació com la nostre, és a dir, de prohibició de la llengua. La resposta va ser pràcticament unànime, és a dir, que no podien imaginar un món on la llengua els fos prohibida . (...) No tenien resposta a les meve...

  L'article de Joan Burdeus, "És país per a vells" (Ara.cat, 20/10/21) planteja per començar el lloc de la trobada:  "És paradoxal que al Círculo Ecuestr e estiguin tan contents pel final de les restriccions de la pandèmia quan la seva raó de ser és la distància social".  En el seu article comenta que la paraula que varen repetir els interlocutors de la xerrada fos "descontextualitzar". Així és podia reivindicar a tots aquells que ara estan passant per dificultats, sigui Joan Carles, Kohl o Andreotti. És veritat, tendim a eliminar allò positiu i ens queden en el negatiu. El problema és que els governants, tenen un plus de exemplaritat envers de la ciutadania que els ha votat. "Descontextualitzar" és una paraula estranya per aquests vells governants que no saben anar-se'n a casa a cuidar bonsais. Varen  tenir el seu temps i van fer moltes coses bones i també dolentes. Però sobretot, van acabant sent guardians de les essències pàtries. I d...

  A ra fa deu anys que ETA va deixar de matar. Otegui va dir que: "Sentim el seu dolor i afirmem que mai s'hauria d'haver produït. A ningú el pot satisfer que tot allò passés, ni que s'hagués prolongat tant en el temps". Costa d’entendre perquè es va perllongar tant. Però això, és molt, algú diria què històric. Penedir-se del què s’ha fet malament, és un fet crucial per Euskadi, però també per la resta d’Espanya, malgrat que la dreta extrema no tindrà mai suficient, malgrat que els seus patrocinadors mai ha demanat perdó, ni ho faran mai, per tot el patiment de 40 anys de franquisme. I si com diu Sánchez Ferlosio, la legitimitat la dona les armes, llavors, tota la resta és retòrica.

  El PSOE és el partit institucional, monàrquic fins on sigui necessari per el be del país. La fotografia mostra a tres presidents de govern. González el president de la Transició, també el que la va trair per no molestar al establishment franquista, ho va aconseguir per satisfacció de les institucions del estat. Al altre extrem, Rodríguez Zapatero, va recolzar l'Estatut per desprès deixar-ho en mans del TC i tota la maquinaria jurídica del Estat.  I desprès està Pedro Sánchez. Segons ell, el 1-O no compte, cal posar el comptador a cero. Per ell, la perifèria es innecessària, però està on està per aquesta perifèria. Al PBN té el que ja vol, però ERC, no li donen rés i està en una situació molt precària, i  Sánchez ho sap. A parlat de pluja de milions, però ja sabem el que vol dir això. La fotografia representa a l'esquerra espanyola, però ja en diran on podem anar amb aquesta gent que l'únic que vol  es mantenir-se a les institucions ete...

El "Cercle d'Economia" es preocupa per el creixement de la economia catalana. Sembla que ells si tenen solucions els problemes estructurals que pateix Catalunya. Tenen por que Extremadura, per posar un exemple, pugui avançar a Catalunya en el PIB. Veuen preocupant que la Catalunya que vol un estat independent, sigui "irrellevant". Potser és això el que els fa nosa, perquè la seva cantarella màgica és que a Catalunya va molt malament, però, en canvi a la resta d'Espanya, es dibuixa un radiant avenir. No els veig massa engrescat per fer campanya a Madrid, per la manca de finançament, els traspassos de Rodalies, ni el corredor del Mediterrani, ni possar-se d'acord amb l'aeroport, ni res semblant. Tenen tendència a tirar cap un sol cantó, el més dèbil, es clar.  PD: El cas Pandora, i Xavier García Albiol (PP), ho deixem, de moment, també ell, deuria estar a l'empara de la presumpció d'innocència.   

Diuen els llibres de història que la Reconquesta va durar 800 anys. Això vol dir que s'ho van prendre amb molta calma. A la Reconquesta, va haver una cosa bona que desprès és va fer malament. El feudalisme va tenir ací, un aspecte molt diferent a Europa. El paper que van jugar els pobles (burgos) en els nous assentament de la frontera, i amb ells els camperols que vàrem viure entre la llibertat de senyor feudals i reis. Tot allò va acabar malament. Però això és història.  

En el millor dels món possibles, el rei emèrit per la gràcia del dictador Franco, va pujar al tron de la més absoluta impunitat per fer el que va voler. Hi ha un mecanisme per demanar responsabilitats els governs que varen donant suport al ara emèrit. El art. 64.2 CE parla els actes del rei son referendats per el President del Govern. Sembla que el emèrit vol tornar a casa i la Fiscalia ho vol de tot cor. Ací cal passar pàgina per el bé de la monarquia. A Espanya hi ha mesures diferents segons els casos. Al altra costat, Pablo Rivadulla (Hasel) què està condemnat a vuit mesos de presó, la Fiscalía de la AN si oposa al indult. Tant comprensiu amb el emèrit (un lladre que diu que no ho tornarà a fer) i el cantant raper. És castiga al cantant mentre el lladre li donen tot el que vol, pagat amb els fons públics.