Política i societat

  Tot aquest escàndol, per 286.000 € que s’ha cobrat el germà d’Ayuso. Enhorabona a un altre comissionista. ! Ací, no hi havia diferències ideològiques, ni visions del món contraposades, el que hi ha es lluita de poder. 

  La imatge podria respondrà a alguna fira els EEUU. Però no, això és una subhasta d’armes exposades per la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Aquesta ha estat l’última subhasta, perquè un nou reglament del 2020 ho canvia. I qui pot comprar aquestes armes? No tothom. Han de tenir llicència d’armes. La GC ha de donar el vist i plau. No és pot provar el material i això és un risc, perquè moltes armes estan en mal estat i cal reparacions. Armeries, nostàlgics del exercit o GC o policies a més de caçadors poden optar per fer-se amb aquesta ferralla. A la notícia, diu que hi ha 5987 ofertes per 2439 armes. Els preus, a la baixa, estan entre 10 i els 6000 €. Segur que els malfactors, deuen estar que trinen per no pogué tocar el material necessari per la seva feina. Què no hi hagi armes de foc per els carreres fa que malgrat el cants de sirena de la extrema dreta, Catalunya com a Espanya sigui una societat segura, les estadístiques així ho indiquen. (Ara.cat, Pau Esparch, Última sub...

  Notícia esfereïdora que trasbalsa a tothom. Com a les pel•lícules –Tenim que parlar de Kevin-, la realitat sempre acaba sent més impactant que a la ficció. Hi ha poques dades. Caldrà temps perquè l’equip de psicòlegs  i psiquiatres puguin examinar al noi (15 anys) que ha matat –presumptament- els pares i el germà (10 anys). Caldria per començar deixar treballar els equips que s’han de carregar d’aquests assumptes. No serà fàcil la seva tasca. El mitjans de comunicació buscant com sempre sang i fetge ja es freguen les mans, la morbositat està servida.  Però mirem el context per un moment. A la televisió a les sèries, els jocs d’ordinadors o plataformes, la quantitat de morts que apareixen com objectius per eliminar s’ha fet crònica. Ningú s’escandalitza perquè els morts es vagin amuntegant. A més, el  score del teu videojoc, a de pujar de nivell. Una pel•lícula d’acció necessita morts en quantitats surrealistes. Llavors, tothom és fa el ofès si algú passa del àmbit ...

  El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament. El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡ A por ellos !". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista. ...

  "El meu pare, que desgraciadament va morir fa molts anys, deia que l'únic problema real que hi havia a Espanya no era el País Basc, sinó Catalunya. Ho deia quan el terrorisme estava en plena expansió, i pot ser que el meu pare tingués raó, que en termes institucionals la situació a Catalunya és molt més perillosa que la que provocava el terrorisme, que generava i genera dolor, ràbia i indignació però no qüestiona l'estat de dret. En el fons, a l'inrevés, el reafirma". (Ara.cat. 29/1/22) Utilitzar al pare per dir el que ha dit Juan Alberto Belloch (PSOE), demostra el tarannà d'aquest dinosaure polític. Sembla que a certa edat els antics esquerrans es tornen rancis i nostàlgics.  Es pot, naturalment, no estar d'acord en el ideari independentista, però aquesta obsessió de fer entrar a ETA, sembla indecent, d'un partit PSOE i un govern de Felipe González que va crear el GAL. Te raó, Catalunya genera un problema institucional, però el que es segur, es que...

La fotografia propagandística es veu a un Pedro Sánchez en clau estadista de nivell europeu. Vol solucionar un petit problema a l'altra punta de les fronteres europees. Ucraïna cau lluny del abast de Sánchez, però ell, no té cap problema domèstic, Catalunya no compte, treu temps per arreglar el mon. El conflicte diplomàtic entre Ucraïna i  Rússia, fa que l' UE intenti posar remei, però no sap com fer-ho. Putin deu de pensar que la fragata " Blas de Lezo ", es la resposta d'Espanya a tot l'afer Catalunya. Esperem que aquest gest no sigui massa car per la ciutadania espanyola com catalana.   

  Al Parlament es fan miracles econòmics. No hi ha diners, però, sempre hi ha un grupet d’escollits, que per la seva sort increïble, poden seguir cobrant sense treballar. Això si que dona ànims els aturats, i aquells no que arriben a final de mes. El pitjor, què no es poc, es que el propi Parlament, li costa donar la informació. Temen, amb raó que la gent se’n prenyi, per això la tècnica de la dilació. 1,7 milions d’euros per no treballar es  una bona xifra. Per què es fan aquestes bestieses? Es evident que amb els diners del contribuents, tothom es molt generós amb uns i mesquins amb la resta. A la informació del Ara, queda clar que aquest privilegiats podran seguir gaudint d’un enriquiment injust, emparat per el propi Parlament.  Si us plau, que no vinguin amb que s’ha de treballar més, ser més curós amb els sous dels treballadors, que cal ajustaments per el be de la economia, i totes aquestes collonades que tan aficionats son el nostres polítics, perquè sempre son els ...