Política i societat

  El Govern de Pedro Sánchez (PSOE) regala 20 cèntims € per litre de gasolina. Pensa gastar-se per aquest concepte 6.000 milions fins a juny. Sembla que la vaga de camioners ja es història. És evident que tenim sectors clau en economia i un d'aquest es el transport. Una de les característiques dels governs és anunciar una cataracta de milions, però a l'hora de la veritat tot es mes complicat de gestionar. La lletra petita fa que no tothom poguí accedir-hi. A Catalunya tindríem que estat embarrancats per la pluja de milions que van prometre M.Rajoy (PP). D'aquells milions no s'ha vist res. Concedeixen crèdits ICO, però què resolen?  Si hi ha ajudes per la mobilitat, per què no en el preu de l'electricitat? Les factures son estratosfèriques. Moltes petites i mitjanes empreses no podran assumir els cost incontrolable de la energia. Cal recordar que el oligopoli de les elèctriques porta tota la vida fent el que volen. Què el preu el determini el més car, es una burl...

  La imatge d'aquest "Congreso Internacional"  porta la imatge dels Reis d'Espanya. Potser el/la grafista no s'han adonat de la ironia del títol d'aquest congrés: Ganarse la vida. Género y trabajo a través de los siglos".  Felip VI es guanya la vida fent de rei. És un lloc de treball molt exclusiu. La seva elecció va passar per davant de la Constitució i de la línia de  successió, però tan s'ha val, calia que fos home. La història d'Espanya com la d'altres països ha estat lligada -per l'espasa- a la reialesa. Ells, els reis, no tenen que guanyar-se la vida, la tenen regalada des el dia del seu naixement. Ells si porten un pa sota el braç. Amb la fotografia reial, la meritocràcia no cal, Felip VI te feina però no ha tingut que lluitar per aquest lloc. Per la seva filla, tindran que canviar la Constitució, però el que es segur, és que no hi haurà cap referèndum, i això per el be nostre, no sigui que no volen una monarquia vella i caduca. 

  Què li passa a la CUP amb la Guerra d’Ucraïna? Son l’esperit de la contradicció. Ara son els campions del pacifisme absolut. “NO a la guerra”. Aquest pacifisme, no es gens desinteressat. L’obsessió per les diferències fa que sempre vagin a la contra. No volen armes perquè els ucraïnesos es puguin defensar. Creuen, què això, farà que hi hagi més morts. I tenen raó. Però, la llibertat d’un poble està en joc. Volen dir que s’han de rendir al enemic? No volen l’OTAN, reparteixen culpes a banda i banda, ells, els nous arbitres de la justícia i la pau. Son l’herald d’una pau que res més ho veuen ells. Tots son culpables, menys ells, es clar. No els agrada que hi hagi una unanimitat en una qüestió com la invasió del exèrcit rus a Ucraïna. La CUP demostra una vegada més la seva absència de sentit comú, i això els fa un interlocutor inútil i perillós . 

  Tot aquest escàndol, per 286.000 € que s’ha cobrat el germà d’Ayuso. Enhorabona a un altre comissionista. ! Ací, no hi havia diferències ideològiques, ni visions del món contraposades, el que hi ha es lluita de poder. 

  La imatge podria respondrà a alguna fira els EEUU. Però no, això és una subhasta d’armes exposades per la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Aquesta ha estat l’última subhasta, perquè un nou reglament del 2020 ho canvia. I qui pot comprar aquestes armes? No tothom. Han de tenir llicència d’armes. La GC ha de donar el vist i plau. No és pot provar el material i això és un risc, perquè moltes armes estan en mal estat i cal reparacions. Armeries, nostàlgics del exercit o GC o policies a més de caçadors poden optar per fer-se amb aquesta ferralla. A la notícia, diu que hi ha 5987 ofertes per 2439 armes. Els preus, a la baixa, estan entre 10 i els 6000 €. Segur que els malfactors, deuen estar que trinen per no pogué tocar el material necessari per la seva feina. Què no hi hagi armes de foc per els carreres fa que malgrat el cants de sirena de la extrema dreta, Catalunya com a Espanya sigui una societat segura, les estadístiques així ho indiquen. (Ara.cat, Pau Esparch, Última sub...

  Notícia esfereïdora que trasbalsa a tothom. Com a les pel•lícules –Tenim que parlar de Kevin-, la realitat sempre acaba sent més impactant que a la ficció. Hi ha poques dades. Caldrà temps perquè l’equip de psicòlegs  i psiquiatres puguin examinar al noi (15 anys) que ha matat –presumptament- els pares i el germà (10 anys). Caldria per començar deixar treballar els equips que s’han de carregar d’aquests assumptes. No serà fàcil la seva tasca. El mitjans de comunicació buscant com sempre sang i fetge ja es freguen les mans, la morbositat està servida.  Però mirem el context per un moment. A la televisió a les sèries, els jocs d’ordinadors o plataformes, la quantitat de morts que apareixen com objectius per eliminar s’ha fet crònica. Ningú s’escandalitza perquè els morts es vagin amuntegant. A més, el  score del teu videojoc, a de pujar de nivell. Una pel•lícula d’acció necessita morts en quantitats surrealistes. Llavors, tothom és fa el ofès si algú passa del àmbit ...

  El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament. El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡ A por ellos !". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista. ...