Política i societat

  BOE Política lingüística incoherent al BOE. Castellanitzar tot el què calgui  però a sobre malament. Sigui a Catalunya com al País València. Cap problema. La Constitució no s'ha aplica. Ningú s'ho mira, pobres funcionaris, ells no saben ni castellà ni per suposat català. Potser a la taula de diàleg tindrien que parlar d'aquestes qüestions, formals, però que expressen el poc respecta per la llengua (catalana).

  La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich,  " Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència ", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir:   " Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble .". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroic...

Quina mena de festa és aquesta que tothom (mon independentista) està barallat amb el veí? Una festa nacional cal que tothom la poguí fer seva, però això no és així. Aquesta festa commemora una derrota. I malgrat tot, Catalunya encara hi és. Això si que deuria ser motiu de festeig i no batalletes partidàries que no porten enlloc.

  Adif torna a demostrar la seva capacitat de fer mal PD; Sembla que el (mal) servei torna desprès de més de tres hores d'avaria

  M'he llegit els comentaris (62) dels lectors del Ara. Com jo no tinc la vareta màgica per fer la independència -perquè no n'hi ha-, cal fer política. Diu Josep Maria Esquirol: "El nostre horitzó personal i polític el tenim a mig pam". Aquest mig pam, requereix de coratge i esperança, i bona part de les opinions sembla que s'han quedat sense. Algú vol, la independència al estil del que va passar a Iugoslàvia? Masses parlant de covardia. Potser que parlin per ells. Jo vaig veure al 1-O, molta gent valenta, què esperava la arribada de la GC, per exemple. L'Estat  va agafar pànic, perquè la ciutadania què va anar a votar, no tenia por a la repressió -millor dit, si tenia, però també volia anar a aquest mig pam del que parlava Esquirol. La classe política, és un reflexa de la pròpia societat.  A més, vivim en un món global, i això ens deixa en una posició feble, també a Espanya. Cada Diada n'hi ha moltes com diu Toni Soler. No cal anar set milions de manifest...

  La celebració del Aniversari dels atemptats del 17A ha tingut un protagonista inesperat. L'Ajuntament havia convocat a les Rambles, al escenari principal dels atemptats terroristes. No hi havia el President del Govern, Pedro Sánchez, deuria tenir una agenda molt plena i molt important. Un minut de silenci que va ser interromput per un grup de manifestants. Laura Borràs és va apropar al grup de manifestants independentistes que portaven fulls on exigien la veritat del atemptat. Tensió i imatges poc edificants. Sembla que el grup de manifestants no va poder suportar un minut de silenci.  Calia que Borràs saludés els manifestants? Deu estar molt necessitada de petits banys de gent. Per suposat la premsa nacional ha pogut ficar cullerada per aquests manifestants.    Malgrat el que s'ha dit de la investigació, la figura del instigador Es-Satti i la seva relació amb el CNI, encara és molt boirós. La mort de 16 persones, 15 a Barcelona i 1 a Cambrils (Tarragona), a m...